1. Avui, venint de buscar el diari, he trobat la Neus. Ella és una mare de família que no s’ha ficat mai en política, però està preocupada. Diu que a vegades tanca els telenotícies perquè només parlen de malvestats i desgràcies que fan esgarrifar. M’ho diu l’endemà del terrible atemptat a una escola del Paquistan on han mort gairebé 150 nens ametrallats pels jihaidistes islàmics. M’ha comentat que els nostres pares tenien una vida més dura que nosaltres, però dubta que el món actual, amb tots els seus avenços tecnològics, sigui millor que el de cinquanta anys enrere. Les coses eren més senzilles i la gent s’acontentava amb menys. No hi havia l’ambició de posseir-ho tot de manera il·limitada.

Potser té raó la Neus. Jo també dubto que la globalització hagi portat més benestar. Ha beneficiat uns quants —els rics, especialment— a costa del sofriment de moltes altres persones, que viuen per sota els límits de la pobresa, amb fam, explotació laboral i sense veure reconeguts els seus drets. En aquest nostre món occidental tan desenvolupat tecnològicament no podem vantar-nos de viure en una societat més justa. L’ambició de poder i diners no té límits i les diferències socials s’han accentuat amb la crisi. A Catalunya mateix, és vergonyós que hi hagi més de 400.000 nens i nenes que no puguin tenir cada dia un àpat com cal i s’hagi de recórrer a la bona voluntat dels ciutadans i institucions per poder mantenir oberts els menjadors escolars en temps de vacances.

2. Malgrat tot, en aquest complex maremàgnum hi ha indrets on es pot viure d’una manera més humana. I permeteu-me que faci referència als petits pobles on això encara és possible.

Fa 15 dies va tenir lloc a Pira una trobada dels anomenats “micropobles”, és a dir, aquells que no arriben a 500 habitants. Dels 932 municipis de Catalunya, més de 600 són micropobles. Sovint perduts i mal comunicats, necessiten la implicació de tothom per tirar endavant. Visc a Santa Coloma de Queralt, una vila que voreja els 3.000 habitants, però amb una comarca natural formada per deu poblacions que no arriben o no passen gaire del centenar de persones. Però malgrat les limitacions que això comporta el seu poc pes demogràfic, solen ser pobles vius, on les condicions de vida són molt més humanes que a les grans ciutats. Són comunitats reduïdes on és tinguda en compte la personalitat de cadascú i tothom és útil i se sent necessari per fer la vida més agradable a tots. Alguna vegada he parlat de Bellprat —un poblet que no arriba a la cinquantena d’habitants—, però que, entre altres activitats, organitza cada any una fira del llibre sensacional.

Aquest passat diumenge he estat a les Piles de Gaià visitant el seu Mercat de Santa Llúcia. És un paradigma d’un poble rural, on tots col·laboren en les activitats que es van celebrant gairebé cada cap de setmana durant tot l’any. Hi ha cursos de ioga, conferències, cinefòrum, concerts... i els seus inevitables àpats comunitaris. La clau de tot plegat és el jovent del poble, que no s’ha resignat a haver d’anar a una població més gran per gaudir de les activitats. Es reuneixen pràcticament cada setmana i, amb el suport de l’Ajuntament, organitzen activitats que atreuen residents i forasters. Aquest diumenge, per exemple, faran el concert de Nadal amb l’actuació dels Solistas de Volgogrado. Però, després, el Magí convida tothom a un piscolabis per celebrar l’èxit de l’operació del cor del seu fill de tres mesos, que els espilencs varen viure amb ànsia. A cal Ramon podeu comprar ous només entrant la casa i deixant els diners al costat. Tothom ha col·laborat en l’ornamentació del poble per les festes de Nadal.

La manca d’espai no em permet estendre’m més, però podríem dir-ho també de Conesa, Savallà, Argençola o tants altres llocs del meu entorn immediat on la vida pot encara ser un afer col·lectiu. Malgrat les males notícies que ens inunden, no tot està perdut mentre subsisteixin aquests poblets i la seva gent.

BON NADAL!