Arran del succés que un irresponsable adult es va posar al recinte dels lleons del parc zoològic de Barcelona, ha aixecat polseguera. Lògic, hi ha coses que no s’han de fer, i menys posar en perill la vida en una cosa tan cantada com entrar a la gàbia dels lleons.

La notícia ha creat moguda i els mitjans de comunicació han fet de les seves, demanant l’opinió a tothom, grans i petits. Cosa que, en el cas dels menors opinant sobre un tema tan seriós, ha quedat en entredit; volen cercar audició periodística d’allò de veure què diran els menuts. Resulta que les opinions dels infants encara resten poc formades davant d’un fet que se’ls escapa de les mans, ja que vers l’opinió pública el nen o nena transmet un missatge entre tendresa, humor o divertiment. Res a veure amb el que realment s’hauria de fer arribar al públic en general.
Entrant de fons dins el tema, hi ha el costum de fer preguntes a certes edats, que no toquen, perquè necessiten respostes fermes, des de l’anàlisi i la reflexió. No tot es pot dir fer o pensar, i considerar-ho com a vàlid tot d’opinions pel món del menut, quan l’edat de creixement encara s’està fent. Els petits són petits i cal tractar-los com els correspon, no transgredint espais d’adults. La ment encara està poc formada de cara a un missatge que necessita mesura, més que gràcia. I ningú no diu que a casa tota meditació, comentari... sobre el tema es fa del tot essencial, per tal d’alliçonar positivament.

L’intrús al recinte dels lleons ha propiciat judicis del tot necessaris, però res de còmics, ni graciosos. Sí de tragèdia, on els desconeguts antecedents del personatge implicat en l’afer no conviden gaire o gens a comentaris d’infants des de l’aspecte plantejat.

Els mitjans, de vegades, sembla que el criteri de fer les coses s’hagi anat de vacances. S’ha originat una crítica repulsiva des de l’opinió pública per l’afer, arribant a la conclusió que no tots els límits s’han de traspassar per fer més atractives les informacions. La recerca de més audició ha creat un tot s’hi val en alguns espais de comunicació, buscant l’atenció com sigui de l’oient. Abocant els informatius a un descrèdit innecessari de les seves funcions. És d’esperar a temps venidors reconduir la importància de la comunicació a tots els camps com un aval per educar persones.