L’articulista diu esclaves del segle XXI, ella fa referència amb noms i cognoms a una denúncia i comenta que les seves vides posen rostre a la injustícia i a la vulneració de drets humans, especialment, de dones i nenes comprades i venudes com a mercaderia. De què parlem? Parlem de l’explotació sexual.

L’explotació sexual és el tercer negoci il·lícit més lucratiu després del tràfic de drogues. Anem a les dades es parla que 1,2 milions de menors són víctimes del tràfic de persones. Un tràfic que anualment afecta 2.500.000 persones, especialment, dones i nenes. A l’Europa occidental s’envien anualment 500.000 dones amb el propòsit de ser explotades sexualment. Es diu que moltes d’elles solen anar a Espanya, on hi ha una gran demanda. Catalunya tampoc no se n’escapa.

Quan parlem de tràfic, ens referim a la il·legalitat d’aquesta acció. El tràfic no és consentit. Implica l’explotació de la víctima. No només pot recaure en l’explotació sexual, sinó també en treballs forçats, o en tallers clandestins, extracció d’òrgans,...

N’hi ha per esparverar-se quan les xarxes de tràfic es nodreixen fonamentalment de la prostitució aliena obtenint, segons estimacions de l’ONU, entre 5.000 i 7.000 milions de dòlars cada any. Els càlculs de l’OIT són encara més elevats, parla de 32 milions de dòlars... És un comerç lucratiu a costa de vides humanes.

L’Espanya que coneixem mou, segons dades, 18.000 milions d’euros de benefici net. 15 milions d’homes són clients potencials del mercat de la prostitució. La incorporació de joves en aquesta pràctica, que no es fan cap plantejament de la possible vulneració de drets humans o la manca d’oportunitats de qui es troba en aquesta situació, sinó només el dret de consumir i comprar el cos d’una dona.

La informació és esfereïdora, però anem llegint. Què en sabem dels diaris espanyols que ofereixen prostitució a les seves pàgines, es compta en ingressos cada any en uns 40.000 milions d’euros. Sorgeix la pregunta, com poden ser lliures per denunciar?

Més de la meitat de les persones subjectes de tràfic són dones i nenes. Més del 70% viuen en situació de pobresa, de 1.700 milions de pobres. El tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual és una forma de violència de gènere. Per assegurar el seu silenci, sovint pateixen violència física, psíquica i sexual... Impossibilitat per defensar-se al ser immigrants, per por de represàlies... Desconeixen lleis, idioma... El tràfic ocasiona un gran patiment físic...

I el turisme sexual que porta milers d’homes de països rics a viatjar a països empobrits posa de manifest la perversió de les nacions riques. I l’Estat espanyol què hi fa? Les mesures de l’Estat espanyol encara són insuficients.

Però els catalans, que volem que se’ns respectin el nostres drets, volem i exigim una Catalunya necessàriament independent neta, lluny d’aquesta lacra inhumana i de les corrupteles que violen la dignitat de la persona. Per tal de poder fer de manera definitiva un país nou modèlic, pels nostres fills, joves i pel seu futur amb respecte dels drets de humans, ens cal recuperar la nació catalana lluny d’aquesta lacra. Si és així, haurà valgut la pena. Doncs, som-hi!