Igual que les soques retorçades de les sabines i de pins davant del mar, amb les branques trencades i amb escletxes cremades, criden mudes amb el vent al passar aquell pels forats que ha deixat la intempèrie sense cap pietat, les fustes menjades per la calor d’un sol implacable, una pluja que adorm suaument els sentits, i el bufar amb ratxes de llevant carregades d’arena que poleix el paisatge, hi ajauen immisericordiosos els troncs de pins i pinasses doblegats amb el vent, que fa un territori a la seva manera com un esclau que no pot aixecar-se. Roquers esmolats i pedregars singulars esperant la trepitjada del visitant, mentre a ell li llueixen els cabells amb el sol, li escalfen les galtes i amb les mans aferrades a la branca aguanta la fúria de l’aire enfadat que busca la resposta a l’ambient.