Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mai sabrem quantes persones han mort a conseqüència de la covid a tot el món. No obstant, un estudi recent publicat a la revista Nature recull dades recopilades per aquesta organització sobre la mortalitat. Diu que calcular aquestes xifres d’una manera exacta és molt difícil, ja que molts països no han recopilat (que se sàpiga) ni han publicat dades sobre les defuncions i la carència ha extrapolat els valors de les estimacions generals.

Així i tot, l’estudi assenyala que el 2020 i el 2021 es van produir uns 14,83 milions de morts a tot el món associats a la covid-19, càlcul basat en les estadístiques que han proporcionat els països que no han vacil·lat a informar degudament, i que orienten les altres.

Llavors l’OMS rectifica i dona la xifra estimada més precisa de defuncions per covid, amb la xifra de 15 milions de persones a tot el món, és a dir, estaríem parlant de 2,74 vegades més morts dels notificats fins ara. També que el major nombre de defuncions es van produir en països de renda mitjana, i els més gansoners han estat els d’Àfrica i Hispanoamèrica.

* * *

Bé, intentem buscar una explicació sobre aquesta funesta plaga esdevinguda de manera tan sobtada, tan dramàticament esplaiada i tan grollerament explicada, ja des de les seves albors.

Aquest autor sosté una hipòtesi, potser peregrina, sobre la covid i les seves variants i origen, del perquè ha sorgit de sobte i per què a afectat a tot el món.

Comencem per l’inici. Durant tota la història, l’humà ha guerrejat, i amb les guerres han deixat de viure a la terra un nombre important d’habitants. De les batalles de l’antiguitat es parlava d’entre treta mil i cinquanta mil morts en cada batalla, nombre que ha anat creixent a mesura que la civilització avançava i la població creixia, amb tal magnitud com per arribar a la Primera Guerra mundial del segle XX, amb l’horrorosa xifra estimada de 10 milions de persones mortes, quan l’índex de la població mundial marcava uns 4.000 milions de persones que habitaven el planeta. La Segona Guerra Mundial, quan el món ja comptava amb 6.000 milions de persones, en aquella guerra se censaren ni més ni menys que 50 milions de morts. És a dir, les guerres de tots temps han servit per produir al món baixes substancioses de població.

I ara, quin panorama es veu gaudint (?) d’una pau semblant a la del segle primer? I quan s’estima que el món arribarà als 11.000 milions de persones? Mal assumpte sinó es prenen mides. Arribarà un moment que tanta gent no cabrà en el planeta, temps en què també s’hauran esquilat les fonts d’alimentació, l’àrea d’habitabilitat quedarà reduïda a uns pocs metres quadrats, i més fatalitats a preveure que s’han de projectar sobre el gènere humà i l’habitabilitat a la Terra.

Tornem al segle XXI. Aquest autor pensa que el món és regit a l’ombra per un Bureau format per caps-pensants que estan per damunt de les nacions, dels caps d’estat, dels responsables dels governs i de les influents institucions. I que aquests líders fan una seva política tot dirigint l’estratègia mundial, decretant orientacions a seguir, creant o eliminant imperis, donant suport a filosofies o eliminant-les, fins i tot... declarant o finin les guerres? Aquest autor sí que creu aquest plantejament ; li sembla una evidència; però ara el Bureau s’ha trobat amb un mur difícil, per no dir impossible, de travessar: no pot decretar una guerra com les dues passades, atenent que una conflagració actualment seria mundialment molt perillosa, fins i tot per a les integritats físiques del mateix Bureau, per la calamitat destructiva que implicaria una guerra nuclear.

Aleshores haurà decidit la manera de fer una esporgada general al cresol humà: crear una pandèmia! Amb la resultant de 15 milions d’esporgats i... si segueixen diverses mutacions de covid —com sembla que és—, seran, 20 o 30 o 50 els milions de defuncions. És a dir, de cop i volta haurem entrat en l’era, no de les guerres, sinó de les plagues.

I per evitar aquesta negra perspectiva?

Doncs sí, l’autor de l’article també n’ha fet una teoria: les nacions més riques i amb més possibilitats directives actuals, els Estats Units, Rússia i la Xina, haurien de deixar a un costat les seves rancúnies miserables i ajuntar els seus esforços cap a aconseguir un “nou descobriment d’Amèrica”; en aquest cas, la via per arribar a un nou planeta apte per constituir-hi colònies humanes de totes les races. La descongestió humana seria llavors la correcta.