El centre de llavors de Svalbard és un banc o un magatzem de llavors que es va constituir per preservar les llavors i cultius de tot el món, en el cas que una catàstrofe mundial eliminés parcialment l’orografia i el mantell vegetal del planeta. Cal dir que va ser una idea catastròfica pensar en un daltabaix tipus cataclisme planetari, però no ho és, vist com els irresponsables conductors del món van disposant de les armes més letals per a un fi que es veu a venir. Pel que pugui ser, doncs, algunes ments més preclares decidiren de recollir les llavors de tot el món per si algun dia...

Aquest banc és situat a l’illa noruega de Spitsbergen de l’arxipèlag de les Svalbard (pràcticament al pol Nord). Les instal·lacions van ser construïdes per preservar la més àmplia varietat de llavors de plantes de tot el món dins d’una caverna subterrània sota el gel.

La construcció del centre és en forma de volta i va costar uns 9 milions de dòlars pagats estrictament pel govern de Noruega. Però no basta amb aquest inici, atenent que el projecte necessita atenció i manteniment, i així, hi ha un grup de científics i personal dedicats a l’estudi i conservació del tresor vegetal. Una gran majoria de països s’han compromès a preservar el projecte, d’entre els quals destaquen principalment el Regne Unit, Noruega, Austràlia, Suïssa i Suècia, però també un gran nombre de països fins i tot de nacions en desenvolupament com el Brasil, Colòmbia, Etiòpia i l’Índia.     

Les obres començaren l’any 2006. La volta es va construir excavant una muntanya de pedra sorrenca a 130 metres de profunditat i el lloc on s’ha ubicat es considera de situació ideal, ja que no té activitat tectònica i volcànica, i queda exempt de radiació i preservat de la pujada del nivell del mar.

Dins la volta ja hi ha dipositats 100 milions de llavors procedents d’un centenar de països de tot el món. Les primeres llavors van arribar-hi el gener de 2008. Es guarden en capses metàl·liques en un ambient sec a una temperatura de -38 graus centígrads, cosa que garanteix una baixa activitat metabòlica i un perfecte estat de conservació de les llavors durant segles i, en cas de fallada elèctrica, la capa permanentment gelada de l’Àrtic actuaria com a refrigerant natural. 

En aquestes condicions les llavors poden mantenir la seva viabilitat des de centenars fins a milers d’anys. Per tant, se l’ha qualificat com l’Arca de Noè Vegetal. 

Les voltes acolliran 268.000 mostres diferents de llavors i tindran una capacitat total per a 4,5 milions de mostres amb unes 2.000 milions de llavors, les quals es guardaran en paquets segellats dins de caixes tancades hermèticament en cada una de les tres sales en què es divideix la cambra cuirassada, situada al final d’un corredor de 125 metres. Quant als tipus de vegetals a què pertanyeran les llavors, són i seran prop de 90 cultius, dels tipus alfals, espàrrec, mongeta, ordi, alfàbrega, bleda, pastanaga, llentia, tomaca, ceba, patata, pèsol, espinac, blat i arròs. Fins i tot acollirà varietats poc freqüents o de tipus tradicionals produïts en països en desenvolupament. No obstant, de moment en queden exclosos els arbres fruiters i les plantes medicinals, així com els organismes genèticament modificats, decisió de la qual ignorem el motiu però que tindrà la seva explicació.

El fonament perquè s’hagi construït aquest gran dipòsit de vegetals és només en previsió que totes les llavors d’aquest tipus es destruïssin o s’esgotessin pel motiu que fos; només en aquests casos podrien ser extretes del magatzem, i/o a menys que els països donants —que són els propietaris de les llavors— així ho exigissin.