Que obren cors i portes tancades, que diuen i volen dir a vegades més del que diuen, tons de veu que enamoren, a vegades també que manen sense cap mena de discussió, altres que deixen caure pensaments i acudits, que omplen el dia, donant tombs al que han dit.

Parlar no és fàcil, aprendre a parlar pot durar molt de temps, i aprendre-les també. A l’escriptura hi tenim espais entre les diferents paraules i aprendre a emetre els diferents mots parlats necessita el seu aprenentatge.

Les persones que parlen molt de pressa quasi no fan cap parada entre una paraula i la següent, ets tu el que has d’esbrinar la diferència que hi ha entre elles.

La canalla, en principi, costa que entenguin bé la vocalització de la gent gran, hi ha sons molt similars que has de saber separar, “van” i “fan” en poden ser un exemple.

Matisar és important, remarcar també, i a vegades no m’explico que els polítics no acabin d’entendre’s entre ells, potser perquè no donen prou força a la “lletra” on han de fer-ho.