Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears; per aquest fet se l’anomena Balear Major, i és el lloc on es concep com origen dels mallorquins. Pel gran pes demogràfic de la capital, Palma, la illa es va dividir tradicionalment entre la ciutat i la part forana. La part forana concentra la meitat de la població d’aquesta illa, que es reparteix en cinc comarques.

Durat una setmana hem fruït de les meravelles de Mallorca, gràcies a l’ IMSERSO, i a la vegada hem descobert també els desencerts d’un boom turístic, que va sorgir des de 1973 i que està alterant la vida dels illencs de manera desmesurada. En parlaré més endavant

El català, conegut com a Balear es parla més a la part forana que a la capital, Palma. El cas Balear s’estén a la resta d’illes: Menorca, Eivissa, i Formentera. La immigració, amb l’expansió del castellà, ha portat a terme una substitució  lingüística, sobretot a la capital. En altres zones turístiques s’hi ha situat l’alemany, l’anglès i, en menor mesura l’italià. Es tracta d’una autèntica colonització. Això no tindria importància, si els autòctons els haguessin integrat.

Pel que fa a l’habitatge, la periodista Aina Vives en Al Punt Avui posava de manifest que, més del 67% de les compravendes d’habitatges a les Illes Balears, durant el tercer trimestre del 2022,  que coincideix amb la temporada estiuenca, varen ser fetes per ciutadans no residents. 

Es de suposar que aquesta acció va portar a una especulació de preus a l’alça del sector immobiliari en perjudici dels illencs, que no podien assolir un habitatge digne. A les illes no hi ha una normativa per la qual es prohibeixi la compra d’habitatges a estrangers, per tal de preservar els territori a favor dels del país. El novembre de 2021 es van vendre ─segons dades del setmanari Ara Balears─ 700 cases a estrangers.

En el cas dels naixements ─amb dades recents─ quatre de cada deu nadons nascuts el 2022 són de pares estrangers. És la regió europea amb major incidència de població forana.

Aquesta causa ha esdevingut un tema de debat als mitjans de comunicació, que fa temps que dura. Tant pel que fa al tema immobiliari, com per la integració dels nouvinguts, que van a les illes, els que els empadronen no els demanen ni deures ni obligacions. Aleshores, què senten aquests nou arribats pels illencs? Cap mena de respecte. Els immigrants que hi han anat a treballar se senten explotats. I els europeus amb més poder adquisitiu, que són els que fixen la seva residència a les illes i especulen amb el territori, tracten el mallorquins d’inferiors. Aquest fet que no té resposta; per això les coses estan com estan.

 A hores d’ara, des de diferents sectors culturals i socials de les illes,  hi ha un clam per tal que la moratòria d’habitatges estrangers sigui una prioritat del Govern Balear, i que es dugui endavant amb la màxima diligència.