Dijous dos de març, ha fet 49 anys, que es va matar pel sistema del garrot vil, a dos homes civils, i per sentències derivades de dos consells de guerra de l'exèrcit espanyol.

Nos, vaig ser l'advocat defensor de l'anomenat Heinz Ches. Ja hi he escrit per activa i per passiva a la Nova Conca i al Foradot, sobre aquest tema, del que vaig ser testimoni directe. Intentaré evitar repeticions.

Al Consell de Ministres de l'1 de març de 1974, presidit per Franco, "caudillo de Espanya por la gracia de Dios", va donar l'assabentat a dues sentències de mort, i la condonació d'una tercera. Eren les vuit del vespre.

A les nou de la nit se'ls hi comunica, a Puig Antich, considerat per un sector, un heroi anarquista, a la presó de Barcelona i al conegut com a polac Heinz Ches a la presó de Tarragona. El regimen de Franco va triar al polac per acompanyar a Puig Antich, que tenia certa popularitat, i fer la sensació que era qüestió de dos delictes comuns.

Se'ls hi comunica "el enterado", i se'ls hi diu que l'execució serà al cap de dotze hores a partir d'aquest moment.

Van morir de nou a nou trenta del matí del dia 2 de març de 1973. Heinz Chez, donada la inexperiència del botxí que accionava el garrot vil, i que encara no s' havia estrenat mai, va trigar quasi un quart, perquè sagnant i cridant el reu, va haver de fer rectificacions al artilugi, per acabar de coll trencar-lo. Més ben dit va ser una barreja entre desnucar i asfixia.

Aquesta barbaritat del Regimen, venia dada pel fet que l'ETA, la dita organització terrorista basca, va matar el 20 de desembre de 1972, al vicepresident del govern de Franco, l'Almirall Carrero Blanco- aquell que se'n va anar al cel volant pels aires-... d'un acudit així, encara fa poc empaperaven judicialment a la gent.

Va ser una explosió per control indirecte, quan passava el cotxe del militar, que començava el dia laboral anant a missa de nou. Va ser al carrer Claudio Coello de Madrid, i el vehicle un dodge dart blindat, va anar a parar al terrat d'un edifici.

Doncs això es tenia que pagar car, i els hi va tocar a aquests dos personatges, que no formaven pas part d'Eta.

No tants com Puig Antich, pro Heinz Ches també té els seus biògrafs.

El primer interessat que es va entrevistar amb mi va ser Albert Boadella. De la seva imaginació i del seu grup va sortir l'obra teatral "La Torna". A denúncia dels militars, van quedar prohibides les representacions i empresonats Boadella i el seu grup teatral. Boadella es va escapar, i va anar a parar a França, en un enginy novel·lesc, fugint des de l'hospital on estava internat sota custòdia policial.

I no obstant les notables diferències que té amb la Catalunya independentista, va acabar dient en un reportatge a la revista Sapiens fa poc temps, que per ell, per Boadella, aquest assumpte va ser un crim d'estat.

I perquè, crim d'estat? Doncs perquè l'estat sabia, que aquell home no era Heinz Ches, polac provinent del comunisme, sinó Welzel, de Cottbus, alemanya de l'Est de l'època. I era un home que havia sofert castics i presons per voler marxar del paradís comunista i anar-se'n a l'alemanya occidental. L'estat ho sabia, perquè la Interpol els hi va aclarir, i van preferir dissimular, i no ho van incorporar al sumari fins a la sentència final.

En morir per garrot, només sabien la seva identitat ell, i la Interpol que ho va comunicar a l'estat espanyol, i més cap al final, els militars que el van jutjar.

Per què ell, el Heinz no va dir mai res? Almenys al seu advocat defensor, que em va conèixer, i ens vam tractar correctament, i crec que tenia un tarannà generacional proper al seu... però no es va deixar anar.

Per la seva defensa, inclòs en el si del consell de guerra, i la seva defensa en l'àmbit internacional, hauria sigut molt diferent, el de, venir del món comunista, o fugir d'ell… En aquells temps de començament dels anys setanta a Europa.

I tot això s'ha sabut, gràcies a la intuïció i treball del periodista Riebembauer, que li ha conegut, hem parlat, i hem discrepat, pro te el plus a favor seu, d'haver arribat el primer, fins a les seves arrels, i a la seva dona i els seus fills, que també hi ha conegut, i els vaig poder abraçar, quan van estar a Tarragona, de la mà de la productora malva-rosa, d'uns valencians, que van fer un reportatge cinematogràfic.

I ara qui també va per nota en aquest tema bibliogràfic és Maria del Carme Rodríguez.

Amb Mari Carme hem sigut amics des dels temps d'estudiants. El seu marit va ser company de promoció a la facultat de Dret. Ell la recorda de molts anys, va ser professora de francès. Quan els seus fills van començar la universitat, si va apuntar i és llicenciada en filologia hispànica i màster en llenguatge literari i audiovisual (guionatge). Te editades diverses novel·les, i ara té tancat amb una editorial la publicació de "Heinz Ches, l'últim executat a garrot vil".

És un treball pensat i meditat amb intermitències des de fa cinquanta anys, doncs donada la nostra relació, va viure de prop els fets d'aquell final tan espantós, "el garrot vil", i s'ha anat treballant una ficció minuciosa i exhaustiva, basant-se en els fets reals, i estudi de novetats i canvis d'impressions amb tothom que ha pogut i ha considerat pertinent.

Quan el llibre de la Mari Carme surti, no us preocupeu que ja en faré oportuna menció.

També hi conegut al psiquiatre Ortega Monasterio, fill del mític Ortega Monasterio, autor, entre moltes altres partitures de l'havanera "el meu avi". Ens vam conèixer, va estar al mas de Lilla, educat i afable, volia fer un treball sobre el cas. Li vaig deixar material, però vaig tenir una feinada perquè em tornes el llibre que li vaig deixar de Riebembauer.

Al final ho vaig aconseguir, va tornar molt subratllat, i vaig arribar a la conclusió, que preparava un estudi sobre la figura del guarda Torralbo , al que va matar el confés Heinz Ches. Desconec si s'ha publicat quelcom, que seria just i merescut, donada la mala sort, del guarda civil, que es va creuar fatalment en aquesta delirant història.

Si l'any que ve, el del cinquantenari dels fets estic en condicions i em deixen, ja es farà un treball més acurat ...

Com que la premsa de l'època al dit Heinz Ches, li van deformar les fotos, pintant-li un bigoti i posant-li una expressió malèvola, almenys al setmanari "el caso"; acompanyem foto d'ell, de les que controlava la seva família. I reiterant que, encara que oficialment va ser així, Heinz Ches no ha existit mai, i a qui es va executar va ser un home dit Georg Michael Welzel.