Aquesta nit m’he aferrat al coixí del costat meu, el teu coixí, volia sentir encara la teva olor impregnada en la roba, volia sentir-te al costat, tancar els ulls i trobar-te abraçada entre els braços meus, volia buscar la humitat d’alguna llàgrima, o els teus cabells enredats en un racó, i a l’estona he tancat els ulls i m’he deixat portar pels records i la feblesa. Seré subtil i la nostàlgia omplirà la cambra, i voldria fugir de la negra nit, i que l’albada tingués escrit el teu nom entre els núvols, més amunt de les boires, allí, on el cel és blau, net i pur, però no ha pogut ser, m’he girat i he buscat el temps dins una caixa tancada, un manual horari tapat per un vidre, un rellotge cruel que diu sense pietat que les hores no paren ni un segon, i després en vindrà un altre i un altre i deixarà de ser fosca la nit, el llençol i el coixí premuts amb força amb les mans suades i a sota una... il·lusió.