Només espero que floreixi la ginesta per camins i marjals, que la farigola perfumi l’aire, que el romanill es mantingui florit i ple d’aromes a l’acaronar-lo, que les argelagues punxin i tinguin les flors grogues, que cantin els rierols i corri l’aigua per barrancs i rases, i que les clarianes en mig d’un mar de núvols grisos i foscos, deixin sortir el sol fent l’ullet a l’arc de Sant Martí, i esperaré la lluna plena, per pensar que la primavera esta a tocar i Sant Josep al caure. I ara, l’últim cant: “Sant Josep, protegiu a totes les famílies de bona voluntat, aparteu de nosaltres aquesta pesta dels vicis, de la droga, de les guerres que corrompen el món, i així com en altre temps salvàreu de la mort de Jesús infant, defenseu-nos a fi que, amb l’ajut vostre, puguem viure feliçment i obtenir el cel de la benaurança eterna.”

Sant Josep, patró de la crema “catalana”, dolça i cremada, amb la pala roent i la galeta surant damunt la crosta de sucre. Postres preferides a les acaballes de l’hivern, i per a la celebració d’un dia tan assenyalat.

Felicitats als Joseps, Josepes, Josefines, Peps, Pepes I Pepites.

L’amor no cal que sigui perfecte, basta que sigui sincer.