Llegia que la democradura és un neologisme, és a dir, una paraula de nova incorporació, utilitzada pel periodisme i la classe política per tal de qualificar aquells països que presumeixen de democràcia però que a l’hora de la veritat no en són, com podrien ser Rússia, Turquia, el Brasil (el cas de Bolsonaro), Hongria o algun altre.

Aleshores, ¿com es considera que es pot posar en pràctica una democradura? Es posarà en pràctica en un país on es porten a terme unes eleccions democràtiques, però a l’hora d’exercir el poder elegit democràticament, aquest s’inclina cap a una dictadura. La democradura seria la representació, comèdia o simulacre que voldria presentar o aparentar una cosa que en la realitat no serà. Es diferencia de les tiranies clàssiques, ja que el poder d’aquestes ataquen directament o s’enfronten a l’ideal democràtic.

A finals del segle XX semblava que la democràcia havia estat consolidada arreu. Les dictadures que hi havia hagut a Europa sota la influència de l’URRS (Unió de Repúbliques Soviètiques), gràcies a la Revolució de 1917, duraren 74 anys, entre el 1922 i el 1991, i desaparegueren, o com en altres bandes d’arreu del nostre planeta, anaven caient.

Es va suposar que un sistema de govern com el democràtic, tan desitjat, tothom el voldria. Els analistes assenyalen que les successives crisis econòmiques foren la causa de la davallada d’aquest sistema, de tal manera que començaren de sorgir partits nacionalistes i extremistes que qüestionaven el model democràtic dins la mateixa Europa.

Aleshores, què suposava tal esdeveniment? No s’havia comptat que un seguit de poders elegits democràticament —però no de carisma democràtic— podrien ser causa d’un segrest dels principis democràtics que els van permetre guanyar unes eleccions democràtiques. I aquí tindríem la posada en marxa d’una possible democradura, que podria suplantar tota una democràcia.