Bakhita va néixer al voltant de l’any 1869 a Darfur (entre el Txad i Sudan); no se’n coneix la data de naixement. La zona on va néixer es coneix com la més aterridora de segles d’esclavitud. Els seus pares vivien amb una relativa prosperitat, pel fet que el germà major era el cap del poblat. Eren tres germans i tres germanes. En aquells dies Josefina vivia una vida feliç i despreocupada.

Als 9 anys li va canviar la vida per un fet espantós. Uns homes negres van arribar al poblat i la van convidar a anar al bosc a recollir fruites que ells sabien on eren. Una vegada aïllada, els malvats la van lligar i advertir que si cridava la matarien a ganivetades. La infeliç criatura d’esglaiada li va dir que es diria Bakhita, que en àrab significa “afortunada”. Li va passar el mateix de les dues germanes, segrestades pels negrers.

Bakhita va ser obligada a caminar 900 quilòmetres, va ser encadenada, brutalment colpejada, tancada i amuntegada en llòbrecs soterranis on va passar fam i set, i obligada a practicar l’islam. Després va ser venuda a cinc amos diferents que la van maltractar com a bèstia de càrrega juntament amb altres esclaus. En diferents ocasions va intentar escapolir-se però no ho va aconseguir. El quart amo la va comprar quan tenia 13 anys, la va tatuar amb una fulla marcant-li 114 incisions: 6 al pit, 70 al ventre i 48 al braç dret. Per evitar les infeccions li van aplicar sal durant un mes. El dolor que li causava l’aplicació de la sal sobre les ferides li feia la sensació que es moria.

Aquest llarg i cruent període va acabar quan l’any 1882 va ser comprada pel cònsol italià Calixto Legnani. En caure en mans d’un occidental i vivint en una llar de nova cultura, es va sentir realment afortunada perquè el nou patró era un home que no li feia retrets, ni li imposava càstigs, ni li donava cops, situació que a ella li semblava impossible, el fet de gaudir de tanta pau i tranquil·litat.

A l’haver de tornar del Sudan el cònsol Legnani, per la seva professió de diplomàtic, no va poder continuar tenint Bakhita al seu redós i la va cedir a la família d’un amic. L’esposa d’aquell ja no era tan considerada amb Bakhita i la va destinar a mainadera de la seva filla. En aquest interí, els negocis van obligar al nou matrimoni a residir fora d’Itàlia, i van deixar Bakhita a l’empara de les monges de la congregació de Filles de la Caritat de Venècia.

Un dia, l’administrador d’una família benestant li va regalar un crucifix que la feu anar pensant en la religió cristiana, i amb el redós de les monges va arribar a comprendre les virtuts d’aquella religió que l’havia deslliurat de tants mals, fet que la feu admirar més el déu dels cristians. Llavors, als 38 anys, es va convertir al cristianisme catòlic i el 9 de gener de 1890 la van batejar amb el nom de Josefina Margarita Afortunada.

A pesar que va rebre ofertes de treball de diversa índole va decidir quedar-se a l’orde canossiana en qualitat de germana menor. Tot i que no va ser agraciada amb dons extraordinaris, l’orde la va posar al servei social dels més pobres i desemparats. Allí hi va a exercir treballs humils, netejant i cuidant malalts, i fent d’infermera per guarir pobres; per aquest motiu va ser anomenada “la Mare Moretta” (la mare bruna), pel seu color de raça.

Degut al seu bon humor i havent estudiat el suficient, l’any 1929, seguint directrius de l’orde, va viatjar per Itàlia impartint conferències fins a sucumbir d’una malaltia que va sumir el seu feble organisme en un dolor profund. La seva fe seria tan forta com per perdonar-los a tots de manera tan ferma que una vegada li va dir a la seva infermera: “Si tornés a trobar aquells negrers que em van raptar i em van torturar, m’agenollaria per besar les seves mans perquè, si no hagués succeït això, ara no seria cristiana.”

Va morir al convent a Schio l’any 1947, a l’edat de 78 anys. Va ser canonitzada pel papa Joan Pau II l’octubre del 2000, denominant-la “la nostra Germana Universal”.

La seva personalitat ha tingut tanta repercussió que l’any 2009 es va filmar una pel·lícula anomenada Bakhita, interpretada per Fatou Kine i dirigida per Giacomo Campiott.