A vegades t’asseus a un cantó del llit i et sembla escoltar aquelles notes de música que surten d’aquella vella guitarra, aquella que vas tenir fa tants i tants anys; tanques els ulls i et veus en aquell foc de campament rascant les cordes juntament amb els companys de sempre, i sense voler, juntament amb altres veus vas pujant els esgraons d’una cançó del Serrat, que entre tots s’intenta que s’assembli a la real.

Mentrestant, la imaginació vola i vola acoblada en les lletres d’aquella cançó, tot mirant la soledat del llit i contemplant el despertar de les flors dels ametllers i el groc fruit dels llimoners. Amics, s’apropa lentament la primavera, i tota aquella nostra sang fins ara arraconada comença a bullir a foc lent, mentre els botons de les roses comencen a treuen el cap a la branca dels rosers, la puput torna a fer sentir el seu cant i els tudons volen en parella portant al bec les branquetes per construir la seva nova llar.