Després de caminar pel desert corono el cim al fons un bassal. És aigua? No, és bardissa.      

Baixo. Entro en el bosc dens, fosc, creuat pels rajos de llum des les de copes de les sequoies.

Camino a través de la catifa arbòria. Al cel, l’albada. A la seva part alta, la lluna de cantó. 

Quin goig! Capto sensacions, les percebo. Segueixo... 

Floto en un prat de lliris blancs 

Em banyo en el llac de nenúfars 

Ballo al vent dels jacints 

Exhalo tot olorant les roses 

La flaire de les violetes em posa la pell de seda 

M’embriaga l’olor de la mare-selva 

Deliro amb l’aroma de l’alfàbrega 

M’elevo amb el perfum del romaní 

M’exalto amb l’ensum de la farigola 

Perdo el sentit amb el bàlsam dels clavells 

Ensumo amb deliri l’essència de la menta 

Em falta aire olorant l’orenga

M’ofega la ruada del floral 

Em droga la pua de pi 

Inebrio ensumant. 

Adoro el cromatisme de les dàlies 

Perdo el sentit contemplant les aus del paradís

M’exciten les acàcies en flor

Em meravellen les orquídies 

Palpo el botonar de les gardènies 

Quin gust el sabor de les mores

Volto els quatre vents com els gira-sols 

Se’m queda la pell arrissada admirant l’herba verda 

M’apassiona l’elegància de les magnòlies

Bocabado observant el salze blanc 

Admiro l’anyil del cel

Em desborden els núvols de cotó 

 Quedo atordit del color vermell de la terra

Perdo l’equilibri per no trepitjar els bolets 

 Delero observant

Què ha passat? ... he estat flotant pel floral! 

* * *

Surto de l’enamorament d’abans ...

 Em faig una corona de llorer

 M’agencio un ceptre d’olivera 

 Em doto d’un bàcul de rama d’alzina

 ... Al·lelulia, he estat mimat per la natura!