El fred i la humitat et deixa les mans glaçades quan arribes al teu lloc, vols carregar l’escopeta i amb prou feines pots posar els cartutxos dintre la recambra; costa, i amb la fosca, a més amb tota la “vianda” que portes acabes per estar més còmode dins la tina.

Bé, ja estàs col·locat i preparat, per passar vegades set hores dintre d’aquell tub de formigó rodejat de palmeres eixutes, canyís i altres herbes de la ribera.

Els “perxadors” van tornant de mica en mica a port, tot lliscant per damunt l’aigua de la bassa el barquet, deixant l’aigua calmada i tranquil·la, llavors mils i mils d’estels ens miren i són testimonis de la cacera d’ànecs que està a punt de començar.

Tot és silenci, l’airet del matí mou les tiges de les plantes; un flamenc crida i una garsa rasca en el fang mentre un becadell trenca l’aire tot cantant el xiu-xiu; i res més, quietud, calma, i cada un de nosaltres, en els nostres pensaments, de cop com una pedra caiguda del cel, allí a la fosca d’aquella “mola”, aprofitant l’ombra, una parella de collverds han baixat a beure aigua després d’haver passat la nit buscant menjar per omplir-se el pap. El caçador més proper nota com s’acceleren els polsos, i tota l’atenció se centra en aquell punt en què ha sentit el soroll de l’arribada dels ànecs. Altres tines també escolten l’arribada d’animals, i de cop un tret trenca el silenci aquelles aus s’aixequen esvalotades i espantades en totes direccions, volant per fugir de l’ensurt.

Entretant l’albada es va mostrant en una simfonia de colors grocs i vermells, amb un horitzó que a poc a poc deixa pas al dia fresc i també lluminós.

Al cap d’una estona, mires al cel i veus com una parella d’ànecs volen i revolten damunt la llacuna, busquen la pau i la tranquil·litat d’aquell racó humit; veus que miren i remiren, que planegen i tornen a remuntar el vol, no estan segurs de tornar a baixar. Una volada mes enllà tornen apropar-se, però es retenen fins que la set els faci baixar o la seguretat sigui total, aleshores volaran i volaran. Més tard vindran noves parelles, quan la solacera del dia premi altres animals que facin el mateix.

És un espectacle per si mateix, fascinant, mirar les cabrioles que fan en l’aire aquelles bestioles, mostrant el sentit de seguretat que tenen abans de baixar. Tot seguit el caçador és qüestió que tingui la seguretat que el tret serà segur i complirà en la tasca de mantindre estable la població a les zones humides.