Ja fa dies que llegíem una notícia de Toni Escandell, del setmanari Ara Balears, que parlava que el Consell d’Eivissa vol canviar el topònim de l’illa, sense abandonar Ibiza, perquè Ibiza continua sent el topònim que apareix en el Registre d’Entitats Locals del Ministeri d’Administració Públiques, que és el registre oficial. De fet, la Llei de normalització lingüística (gràcies a la vinguda de la democràcia) assenyala que els topònims de les illes Balears tenen com a única forma oficial la llengua catalana.

La qüestió és que el topònim Ibiza fa temps que es coneix i està consolidat en el mercats mundials i hi ha la temença que es perdi el seu reconeixement en el món del diner. La Plataforma per la Llengua —com és lògic— va refermar que el topònim hauria de ser Eivissa i que, si volien mantenir la marca turística, com a mínim optessin per Eivissa-Ibiza. Que ja és dir.

Per donar sortida a la idea plantejada, el delegat d’aquesta identitat de les Illes proposava que en el Registre d’Entitats Locals hi havia d’aparèixer només Eivissa, i que una cosa és el topònim i l’altra la marca. I afegia que els interessos turístics i econòmics no podien condicionar la història i la cultura d’Eivissa ni el que marca la llei. Ben dit!

El tema és que no sabem com acabarà, tot i les bones intencions dels interessats de mantenir el topònim en català, ja que el Gremi d’Hotelers i Foment de Turisme no estan a favor de la mesura. I la raó només ens porta a pensar que no se’l senten seu, ja que prioritzen els diners a la història i la cultura eivissenca. I així van les coses.