Mentre miro com van marxant els núvols sentint la quietud del capvespre, i pensant que demà lluirà de ple el sol, sense adonar-me’n estem a les acaballes del mes de març, és un mes que no m’agrada que me’l robin per cap raó. Aquest mes m’agrada, ja que no té ni massa fred ni massa calor, comença a tenir dies llargs, es veu com va plovent i l’herba creix, l’ametller floreix i surten com taques vermelles les rodelles, i grogues i blanques les margarides feréstegues, i el verd que s’ho menja tot.

Els ametllers, carregats ja d’ametllons, dobleguen les branques més febles i auguren bona collita, les oliveres treuen la rapa i aviat a sulfatar, creixen el blat i l’ordi amb les pluges adients, la vinya treu els primers pàmpols després d’esporgar-les, i els matins de boirina plora el cep per la ferida de la redolta tallada. Es abril, processons i brandons,