La llegenda de sant Jordi (versió barcelonina):

Des de 1456, sant Jordi ha estat el patró de Catalunya, i de llavors ençà s’han multiplicat les històries que parlen d’aquest cavaller i les seves gestes.

Explica una de les llegendes que el noble Jordi, l’any 303, va tenir un combat aferrissat amb un drac, i la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat. Dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril.

Del lligam de sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès en va néixer una altra llegenda que explicava com el citat cavaller va combatre i abatre el drac per salvar una princesa, i que de la sang que li brollava de la ferida en naixien precioses roses vermelles, una de les quals el cavaller va regalar a la innocent dama.

La versió montblanquina (la bona)

Conta la veu popular que la llegenda de sant Jordi, el drac i la princesa s’esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El drac era el més poderós dels dracs, ja que podia moure’s pel cel, la terra i l’aigua. I la princesa era la més bella de totes, car era la filla del rei.

El terror que el drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de corders. Donant-li bous i cavalls tampoc no en tingué prou; reclamava més. Fins que calgué sortejar persones per apaivagar la fam de la bèstia. I el rei, que era el rei més ferm de tots els reis, en ser un rei català, que a més vivia a la vila, volgué posar la seva família en el sorteig igual que la resta de famílies. En el sorteig va sortir de l’olla el nom de la princesa. Quin ensurt per als montblanquins!

El rei va acceptar el destí i no va voler fer el canvi de la seva filla per altres montblanquins que s’hi oferien. Vestida de blanc, la princesa va anar al sacrifici. De sobte va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. El cavaller era bell com el sol i es deia Jordi. Envestí amb tanta fúria el drac que venia per menjar-se la princesa que el deixà estamordit, confós i del tot rebatut. Aleshores el príncep agafà el cordó de la cintura de la princesa i lligà el drac. Després amb un cop de llança rematà el drac, que en morir es feu fonedís a terra.

I d’on el drac morí en nasqué un roser de roses roges com la sang. Jordi collí la més formosa d’aquelles flors i l’oferí a la princesa, que una vegada muntada a cavall del cavaller, entre crits de joia del poble de la Ducal Vila travessà la muralla per la portar-la a resguard. Tota aquesta gesta va passar davant els ulls del rei, la reina i els montblanquins, que havien contemplat aterrits el combat. En record d’aquesta gesta, encara avui és conegut a Montblanc el lloc de la proesa amb el nom de “Portal de Sant Jordi”. Des de llavors, sant Jordi ha estat entronitzat patró de Catalunya, per a honra i glòria de la vila de Montblanc.

‘Sant Jordi matant el drac’: quadre de Bernat Martorell

Aquest any, per celebrar la diada de Catalunya ens delectarem en el quadre de Bernat  Martorell, pintor català del segle XV. Va néixer a Sant Celoni, l’any 1390, i era fill d’un carnisser. L’any 1427 era ja un pintor establert a Barcelona, on gaudia d’un sòlid prestigi professional. Martorell pintà el retaule major de la catedral de Lleida (avui perdut), el retaule major de Santa Maria del Mar (cremat el juliol del 1936) i el retaule de la Transfiguració (ubicat a la catedral de Barcelona). Bernat morí en aquesta ciutat l’any 1452. Una de les seves obres principals és el quadre Sant Jordi matant el drac, realitzada amb la tècnica de pintura sobre fusta, tècnica molt habitual durant el gòtic. Aquest quadre formava part del retaule de sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona, però actualment aquesta pintura es troba a l’Institut d’Art de Chicago, als EUA.

Bernat Martorell va ser un pintor que, tot i trobar-se a l’època del gòtic, es va caracteritzar en aquest llenç per estar més proper a l’estil flamenc, on prevalen la qualitat dels acabats i el color.

La seva pintura té una gran precisió tècnica, tant en el dibuix com en la pinzellada minuciosa. El color del quadre adquireix un cromatisme ben contrastat.

La seva obra és un clar exemple del gòtic internacional, és a dir, un estil cortesà de gran bellesa.