En un temps molt llunya.

Els camps, sense llaurar.

Els bous prims i les ovelles, de gana, sense llana.

Els arbres fruiters sense floretes i les aigües aturades.

La comarca espantada.

Una ferotge maledicció tornava a fer clamor.

Amb el cor valent i la sang bullent.

Agafa les brides el genet lluent.

Ja cavalca el cavaller;
ja puja amb l’escut creuat i la llança llarga al seu costat.

Busca entre argelagues el castell i la princesa espantada.

El drac, de sobte li talla el camí.

Amb la llengua de foc i les espines plenes de verí.

El cavaller, valent, esperona el cavall i clava dins el monstre la llarga daga.

Aquell, ofegat d’escuma i dolor, mora entre xiscles i crits: drac maleït!

La princesa agraïda, a la galta besa el noble, mentre suren les primeres flors dels ametllers ja florits.

Són els testimonis de la gran gesta i canten muts la joia del moment.

La princesa, a la gropa de cavall, sent l’aire de llibertat a la cara i el cor enamorat.

Mentrestant, enmig de núvols de cotó blanc, s’alça el corser alat i deixa la llegenda per ser realitat.