El gitano Parlé i el seu oncle el Cascabeles van passar la nit ocupadíssims furonant un galliner en busca i captura de jalllipen¹ per omplir la taula el dia del segon casament gitano del patriarca Perales.

Després ho celebraren al Bar Los Caracoles amb l’ampolla de cassalla amb alpiste² de menta, tirant-la gargamelló avall amb tanta fruïció que tant sols amb dues ampolles n’hi hagué prou per ferlos sortir del saló El Pirao fent esses, després d’haver–se menjat només dos pescaditos fritos cada u.

—Perquè men...jar, ... si..., po... po...dem beure, veeeeritat, calé?— afirmava el Cascabeles.

Com és natural, amb la curda que portaven tardaren mitja hora per trobar el cotxe al pàrquing, tot i que era un beré³ marca Chevrolet, model del 59, un descapotable ample com una barca i de 5 metres de llargada, a més, pintat amb un verd escandalós. Després de donar set o vuit voltes pel pàrquing sense encertar on era el cotxe, al final hi entropessaren .

—Finalment ha estat ell el que ens ha trobat —va comentar embarbussant-se el Parlé.

Hi pujaren i apa!, cap al bestem⁴ s’ha dit. La carretera era ampla, recta, i feia una airina fresca que els va espavilar prou per no confondre la carretera amb una pista d’aviació i ballar-hi una quelo,⁵ anant de dreta a esquerra.

Tot i la seva turca, s’espavilaren quan veieren un policia enmig la foscor fent senyals de llum ordenant que paressin.

—Parlé, en veig un de la pasma fent senyals que parem.

—Oncle, què ens toca fer? —preguntà alarmat Parlé, al mateix temps que frenava sobtadament.

—Per si de cas ens vol multar, posa 50 euros dins el carnet i a veure si pica.

El policia els feu abaixar el vidre i va agafar la documentació sense dir res, i sense dir res els va torna els papers... sense els 50 euros, i els deixà seguir.

Els pulmons dels dos gitanos es desinflaren de la tensió. Seguiren.

No havien fet 50 metres quan veieren un altre control de policia.

—Vaja, quina mala potra tenim aquesta nit. Aquest tomb fins i tot tenen la birlocho⁶ fora de la carretera

—Fotre, fotre, oncle, i ara què hem de fer.

—El mateix que hem fet abans; posa també 50 euros entre la paperassa.

—Però, oncle, que ja són 100 euros que els donarem.

L’oncle, prement els llavis, li posa la boca a cau d’orella mentre el policia s’anava apropant.

—Pensa, xalao, que la multa més baixa poden ser 600 euros.

No pogué seguir perquè el policia ja els demanava atenció trucant al vidre de la finestreta.

El Parlé li allargà els papers amb el bitllet dins. El policia els deixà seguir, desprès de retornar-los els documents... sense el bitllet.

Esbufegaren una vegada més en posar el cotxe en marxa. El Parlé seguí conduint  alterat, tot i que als dos els havia baixat l’índex alcohòlic després de tants ensurts.

—Sort que no ens ha fet bufar —convingueren els dos.

—Ni que ho diguis.

No havia acabat de pronunciar la frase quan se’ls obriren de nou els ulls. Apa!, un altre control. Serà possible...? Tres!

—Prepara altres 50 euros —va dir l’oncle, nerviós.

–Fotre, tata, ara sí que m’hi nego, aquesta carrera ens constarà un pastón de parné. Aquests de la bòfia acabaran per quedar–se amb tots els nostres diners de les gallines.

–Calla, xup, que les gallines les havíem robat ...

Entretant, el policia dubtava si seguir apropant-s’hi.

—Que ja són 150 euros, jaio.

—Val més que em perdem 150 que no 600.

Finalment el policia es decidí. S’hi apropà, notant-se-li que vacil·lava, i va trucar als vidres.

—Au! Altra vegada l’operació de rescat, som-hi!

Aquest tomb l’agent va agafar els diners de dins la documentació sense fer cap objecció i girà cua per anar a encauar-se a la furgoneta, però quan havia fet dos passos, s’hi va repensar. Donà la volta i apropant-se de nou al vehicle dels gitanos els exigí novament que abaixessin la finestreta.

Els dos calés ja s’encomanaven al Crist del Gran Poder per la tunda que veien venir.

No, alto! Alguna cosa passava. El somriure del guàrdia els donà un àpex d’esperança.

Fou absoluta, l’esperança, ja que anant seguint rient el policia els digué: —Pareu; mireu, si em doneu 50 euros més, us diré per on se surt de... la rotonda.

—Vet ací un poli honrat — vaticinà el Cascabeles.

Del llenguatge gitano

1. Menja o menjar; 2. Licor; 3. Cotxe; 4. Campament; 5. Dansa gitana; 6. Furgó policial.