La mona

La mona
La mona
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

El ritual de la Pasqua Florida d’abans consistia a vestir la nena o nen amb el vestit més nou que tenia, i portar-la/lo a la presència del padrí, que li regalava amb tot l’afecte una mona, amb tants ous com anys tenia el fillol.

Aquests pastissos sempre han estat un motiu per exhibir la tecnologia pastissera de cada obrador, i de cada època, una manera de comunicar-se amb els clients mitjançant xocolates i ous i els fonaments rústics del crocant.

Les plomes d’ocells pintades han fet de la coqueta un motiu més de vistositat, que durant generacions han fet volar imaginacions i salivar més del que toca.

També crec humilment que qualsevol pastís sense nata pot ser una mona, si hi afegim un parell d’ous i xocolata.

Diria també que les tècniques que fan servir per fer les confitures de fruites són quasi de bruixeria, en ser preciosos ungüents olorosos i compactes, molts d’ells per farcir el pa de pessic i untar la pasta.

La farina de blat, el sucre, l’oli d’oliva, els ous, la mel i el foc, juntament amb unes mans destres, fan sublims aquestes matèries tan nostres i tan humils.

Així que bon profit.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres