Per Sant Jordi —diu la dita— espiga l’ordi”, però aquest any l’ordi no podrà espigar, perquè no ha plogut o, si ho ha fet en algun lloc, no ho ha fet suficientment. Em deia un conegut, que va anar cap a terres dels Pirineus de Lleida a mitjan mes d’abril, que pel cantó del Pallars Jussà i al nord de la comarca de la Noguera, on hi ha els embassaments de Sant Antoni (conegut també com de Talarn),  Tarradets i Camarasa, que feien una altra patxoca, se’ls veia amb més aigua, tot i la situació de sequera.

Amb data del 7 de març, Xavier Miró, d’El Punt Avui, informava que els embassaments de l’Ebre (com és el cas dels del riu la Noguera Pallaresa) havien augmentat un 0,5% les seves reserves la darrera setmana fins a situar-se  en un 57,7% de capacitat global, segons les dades que havia publicat l’organisme estatal Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i que l’aigua embassada arribava als 4.593 hectòmetres cúbics, que, amb tot, continua sent un volum força inferior als 5.076 hm cúbics de feia un any (68,8%), o als 5.755 hm cúbics que suposen de la mitjana dels darrers  cinc anys (72, 3%).

Tornant a la Noguera Pallaresa, aquest riu sobresurt perquè recull  les precipitacions de l’Alt Pirineu de la Vall d’Aran est i el Pallars Sobirà. I parlant de les capacitats dels pantans d’aquest riu, ens deia que l’embassament de Talarn tenia 46,6 % i 105,8 hm cúbics; que el de Tarradets —que es més petit— estava a 96 % i 32 hm cúbics; el de Camarasa era al 75% i amb 124,2 hm cúbics. Però cal tenir en compte que aquestes dades es poden haver reduït, d’un mes cap aquí, per falta de pluja.

En canvi, pel que feia al cas, als embassaments de la conca del Segre hi havia, i encara hi ha, un dèficit elevat de reserves, com també al de Canelles, un dels pantans grans del riu Noguera Ribagorçana.

Algú em comentava, parlant del temps —tema molt sovintejat entre la gent de fa dies per la manca d’aigua—, que el règim de pluges que venien per l’Atlàntic, quan arriben a terres pirinenques lleidatanes, s’enfilaven cap a Sort en direcció nord per la Conca de la Noguera Pallaresa i  remullaven amb més abundància de pluges aquest cantó.

Per altra banda, l’interlocutor que em va portar les notícies de la situació dels embassaments de la Noguera Pallaresa em deia que l’embassament de Sant Llorenç Montgai —situat aigües avall de l’embassament de Camarasa—, tot i sent de la Conca del Segre, restava ple. Una possible explicació era que aquest pantà es nodria també de l’afegitó o aiguabarreig de les aigües del riu Noguera Pallaresa, que s’havia convertit en un afluent del Segre.

De la Noguera Pallaresa, pel cas català, em va semblar bé de parlar-ne, degut a la seva millor situació hídrica, per donar un petit bri de llum d’aigua amb els meus comentaris, després de tants dies de foscor, per una sequera massa perllongada que ens té a tots astorats.