Parlava amb un amic i em diu que per ell Sant Jordi és tot l’any.  Amb això volia dir que els llibres els compra durant tot l’any, sobretot aquells que per a ell poden tenir un interès i, evidentment, si poden ser en català millor, més que bé, i si no en la llengua original. No precisament els llibres de què més propaganda fan són els millors, perquè si alguna cosa hom ha de saber és que no és l’economia de mercat la que ens farà més catalans, o més cultes, sinó l’interès pel saber i en la nostra llengua.

Està bé que un dia a l’any celebrem Sant Jordi de manera joiosa i festiva —ningú no ho discuteix—, amb el recordatori de voler adquirir algun llibre, però no pot ser l’únic dia de l’any que en fem una adquisició. Per altra banda, si la butxaca no hi acompanya, no ens podem oblidar de les biblioteques, que són font de cultura i sempre podem llegir sense la necessitat de fer despeses. Això sí, per poc que es pugui, cal llegir en català, pel sol fet de cultivar la nostra parla.

L’altra idea és saber destriar el gra de la palla. Els llibres més propagats no solen ser els millors, ja que és molt probable que la propaganda respongui a un interès econòmic. Hom ha de saber sempre per què compra un volum, quin és l’interès personal real d’aquella compra. No tot llibre serveix, ni és bo o vàlid per a qualsevol tipus de lector; s’ha de tenir coneixement de causa. És a dir, saber allò que ens pot ajudar a comprendre les idees, no que ens les compliqui.

Rosa i llibres per a grans i petits, d’acord, però ens trobem que el drac està desplaçant sant Jordi. Dic això perquè he observat que en algun ajuntament, en el seu programa de les activitats de la diada de Sant Jordi, només hi surt la imatge del drac, i no de sant Jordi. Trobo que és una manipulació de la diada, al no donar al sant el protagonisme que es mereix, sabent  que és el patró de Catalunya, i hauria d’estar representat arreu. Això és voler confondre gat per llebre, amb una festa tan nostrada com la de Sant Jordi.

Per sort, no tots els pobles són així, com el cas de Montblanc, ciutat que ha enaltit sant Jordi amb la seva llegenda en la celebració de la Setmana Medieval, una bona manera de fer pedagogia. O Puigverd de Lleida, on sant Jordi esdevé el patró de la vila. I Sant Jordi Desvalls (Gironès), on també en té el patronatge; i tants d’altres, amb una llarga llista de mai acabar, que defugen una moda imposada per interessos d’uns quants de voler ignorar i arrambar les nostres tradicions més estimades.