(Els primers equips de Catalunya)

El que avui coneixem com a futbol es va començar a jugar en els col·legis anglesos a partir del segle XVII, però el primer partit pròpiament dit es va jugar el 19 de desembre de 1863, a Londres. La trobada va enfrontar al Barnes Football Club contra el Richmond Football Club i va acabar en un empat a gols.

Abans el futbol era un esport bastant caòtic que cada país o regió jugava segons els seus propis costums, motiu pel qual resultava molt complicat enfrontar equips que vinguessin d’un país a altre.

Aquesta situació va fer que sorgís, aquest mateix any de 1863, la Federació Anglesa de Futbol, la primera missió de la qual va ser crear el reglament d’aquest esport. En aquest reglament s’establien punts tan bàsics com les mesures del camp, el nombre de jugadors per equip o el temps de joc. Aquell any també es va crear la Football Association (FA), el punt de partida del que seriosa després la Fifa Internacional, la qual es va crear a París l’any 1904.

El reglament va ser molt adequat, a l’extrem que excepte variants és pràcticament igual a l’actual, si bé amb el pas dels anys s’ha anat polint el que després és el de l’esport rei.

El primer partit internacional de futbol va ser disputat entre les seleccions d’Escòcia i Anglaterra el 30 de novembre de 1872 en la localitat de Partick (Escòcia). El partit va acabar també empatat a 0-0, jugat un dia esplèndid amb molta assistència de públic, que es va xifrar en unes 4.000 persones.

El futbol d’aquells dies, com el d’avui, ha despertat passions, ha omplert milers i milers de pàgines dels periòdics, ha estat escoltat, ha estat motiu de baralles i ha causat més d’un desmai per no dir albaïna, però milions de persones segueixen omplint els estadis, amb la qual cosa es pot dir que és l’esport rei, i pel que sembla ho serà per molts anys, encara que als Estats Units es mostrin una mica freds a llançar-se al camp.

El futbol va arribar a Catalunya a finals del segle XIX de mà de la colònia britànica que hi treballava i residia, així com de catalans que havien tornat d’estudiar a l’estranger. Aquells dies Barcelona era plena de tècnics tèxtils anglesos que treballaven a les fàbriques del que seria el moviment comercial catalana de tots els temps, motiu pel qual, a partir de l’hivern de 1892, s’iniciaren les activitats futbolístiques a Can Tunis, en un partit entre el Reial Club de Regates i membres del British Club. El 26 de març de 1895, la revista El Diluvio parla d’un encontre de foot-ball disputat al Velòdrom de la Bonanova entre la Societat de Foot-ball de Barcelona (amb camisa vermella) i l’Agrupació de Torelló (amb camisa blanca), amb resultat final de 8-3 a favor dels primers. El 1895 la Revista de Sport de Reus informava del començament d’aquest esport a la capital del Baix Camp.

Però el primer club íntegrament català pròpiament dit es constituí a la Costa Brava quan, el 1898, quan Gaspar Matas funda el Palamós FC. El seu primer partit fou contra la Fàbrica Armstrong de Palafrugell,i va vèncer el Palamós per 2-1.

De totes maneres, on el futbol experimentà un creixement més gran fou a Barcelona.

A la Ciutat Comtal els diferents equips anaven conformant-se de manera irregular, fins que començaren les inscripcions oficials. Veient-les tan espectaculars, el 29 de novembre de 1899 Hans Gamper, un home de negocis suís instal·lat a Barcelona, fundà el FC Barcelona després que Jaume Vila i Capdevila fundés el FC Català el 17 de desembre d’aquell mateix any. El FC Català va desaparèixer a finals dels anys 20. Aquests dos clubs mantingueren una forta rivalitat a inicis de segle per la polèmica de qui era el club degà de la Ciutat Comtal, polèmica que quedà resolta a favor del Barcelona per haver estat el primer club inscrit al registre civil. Vida efímera tingué un club amb nom Club Social Anglès, format exclusivament per membres de la colònia britànica, però de fet mai es van constituir com a societat.

El gener de 1900 els treballadors escocesos de la fàbrica de filatures de Sant Andreu, una de les colònies estrangeres més actives a Barcelona, crearen el Sant Andreu Foot-ball Club, que immediatament es convertí en Escocès FC; i més tard, entre setembre i octubre del mateix any, en  l’Hispania Atlètic Club.

El 13 d’octubre del mateix any es constituí oficialment la Societat Espanyola de Foot-ball, que seria més tard el RCD Espanyol de Barcelona, que aviat es convertí en el rival del Barça, segurament seguint l’estela del FC Català.

El primer partit entre FC Barcelona i RCD Espanyol es disputà el 23 de desembre de 1900 en un camp avui esboirat i finalitzà amb empat a zero. El Barcelona jugà sense estrangers en deferència a l’Espanyol; hi ha havia bones relacions amb ells.

El dia 1 de setembre de 1905 es fundà el FC Espanya. En el seu primer partit derrotà el segon equip del Barcelona per 3-2. A partir de 1923 es faria famós amb el nom de Gràcia FC. El 5 de juny de 1907 neix un altre dels històrics catalans, el CE Europa, al fusionar-se dos petits clubs, el Provençal i el Madrid. També el 1907 apareix el FC Numància (al barri de Gràcia). I no ens allarguem més.

Després vindria el Montblanc FC, però aquest article ja li correspon al company de publicació i bon amic Josep M. Castellví.