La paraula rebombori fa referència a l’acció de parlar molta gent insubordinada, és a dir, de manera insistent, amb agitació, cridant, alterant l’ordre públic, faltant a l’obediència a l’autoritat competent. L’origen d’aquesta paraula la trobem a Barcelona el 28 de febrer del 1789, en els Rebomboris del Pa. Dit d’una altra manera, avalots del pa, que solien esdevenir unes revoltes populars causades per l’augment del preu del pa i d’unes males collites. Un fet que passava en altres moments, quan hi havia anys de sequera.

Aquesta crisi es va estendre per arreu d’Europa. Va prendre un caire de subversió contra les autoritats i contra la diferenciació social. Els historiadors posen en relleu l’aparició d’un proletariat gairebé industrial, un proletariat vinculat especialment a les dones, que sortiren al carrer i van atacar diversos despatxos de pa i també ho van fer contra el forn municipal.

Aquest indrets de distribució van ser saquejats al crit de “Fora la fam”. L’endemà, amb data de l’1 de març, i amb el crit de “Visca el rei, mori el general”. A aquest últim, conegut com el comte de l’Assalt, el feien responsable de la situació. Tot i que hi hagueren diversos enfrontaments amb la tropa, amb algun mort i alguns ferits, hi hagué negociació entre els revoltats i les autoritats. Els mediadors van ser els frares caputxins de la ciutat.

No tan sols es va rebaixar el preu del pa i l’alliberament de presos —que hi havia hagut a causa dels avalots—, sinó que aconseguiren que es rebaixessin els preus de la carn i de l’oli. Ara, el malestar no s’acabà a Barcelona; el mateix 1 i 2 de març s’estenia per la província a les ciutats de Mataró, Sabadell i Vic.

Aquesta situació feu arribar tropes de reforç que es van imposar als revoltats. Tal fet va originar una forta repressió amb deportats i condemnats a mort. Amb tot i això, l’agitació va tenir altres conseqüències, com la destitució del comte de l’Assalt i la introducció de la insaculació.

La insaculació era el procediment de triar els alcaldes, regidors i altres oficials de justícia i de govern posant els noms dins d’un sac, bossa o gerra de ceràmica. Així tothom podia ser escollit a l’atzar per a qualsevol càrrec amb igualtat de condicions. Desapareixia la tria per interessos.

Al mateix temps de la pujada del preu del pa sorgí la caiguda del preu de l’aiguardent, principal producte d’exportació de Catalunya d’aquella època. El resultat d’aquesta davallada produirà una crisi de treball i salaris que afectarà la població.

Els analistes assenyalen que la crisi econòmica es va generalitzar i va afectar tot seguit el gran comerç i la indústria tèxtil i cotonera, durant les guerres contra Anglaterra entre els anys 1796-1801 i 1804-1808, fet que obligà a un reajustament i a dirigir-se per necessitat al mercat interior peninsular.

Les guerres contra França, com la Guerra Gran (1793-1795), per intentar salvar la vida de Lluís XVI, i també la Guerra del Francès (1808-1814) definirien els desastres constants, que queien com un flagell sobre el país. Com sol passar, aquest conjunt de guerres van fer augmentar els impostos i l’endeutament estranger, fet que va contribuir encara més a la fallida total de l’economia de les Espanyes.