Era un dia solejat propi de canícula tropical quan els passatgers abordaren l’avió a l’aeroport de Belize. Era un Jumbo de la companyia Iberia. A l’exterior, a les 12 del migdia, la temperatura bordejava els 48 graus. Els passatges van entrar a l’avió quasi d’estampida per aprofitar l’aire condicionat.

Entre ells, una senyora d’uns 50 anys i un senyor d’uns 60. L’home era de raça negra, anava vestit amb camisa i pantaló també negres. L’única blancors d’aquella persona era el seu cabell canós.

La senyora era la típica figura duna dama de classe acomodada anglesa. Anava vestida amb vestit jaqueta de cotó marró, una brusa blanca de coll tancat i un vaporós tul que li queia d’un barret d’aparença vuitcentista.

Quan el passatge era assegut al seu lloc, la dona, mostrant evident estat de frenesí, va pitjar insistentment el commutador de l’hostessa. Arribà la professional inquieta. Al preguntar-li que desitjava, l’aristòcrata, alterada, li va dir que l’havien assegut ni més ni menys que al costat d’un negre i això era intolerable per a ella i la seva educació. Per tal motiu demanava un nou seient en un altre lloc de l’avió.

L’hostessa va intentar calmar-la dient-li que els llocs no es podien canviar, ja que venien donats, i a més aquell vol anava complet i en aquest cas no podia obligar altres passatgers a canviar el seient, ja que ja el tenien assignat per endavant. La dèspota es trobava en plena histèria al veure que no es prenien mesures immediates.

L’hostessa, com a bona psicòloga, va comprendre que havia d’evitar un borrombori propiciat per aquella alienada que es trobava a prop d’un atac de nervis. Intentà calmar-la dient que aniria a consultar el fet al comandant. La madona es quedà esperant tibada i amb cara de pocs amics.

Als pocs minuts retornà l’auxiliar de vol amb cara alegre per haver solucionat el problema dient-li a l’anglesa: “Senyora, tal com sospitava no queden seients lliures a la classe turística ni tampoc en la de bussines, però en canvi podem habilitar una butaca còmoda a la cabina de vol.”

La proposta va satisfer tant la senyora que immediatament se li posa cara de gran satisfacció.

Però abans de deixar-la parlar, l’ajudant seguí seriosa: “Resulta excepcional que la companyia concedeixi un seient de cabina a un passatger de turista, però donades les circumstàncies el comandant considera que seria escandalós obligar-la a asseure’s al costat d’una persona tan detestable per a vostè.

Ella, inflada de satisfacció.

Llavors l’auxiliar de vol, dirigint-se al senyor de raça negra, li diu: “Senyor, si és tan amable reculli les seves pertinences, ja que se li ha assignat un seient a cabina.

Els aplaudiments, els murmuris entusiàstics i els xiulets dels joves passatgers sonaren a clam mentre l’home negre caminava entre confós i estamordit cap a la part davantera de l’avió.