Avui ens trobem en la necessitat una vegada més de parlar i fer valdre els nostres drets com a persones, enfront de les ingerències dels mercats a nivell global i no, en detriment del món obrer. Estarem d’acord que la vaga ha estat l’únic dret dels grup maltractats, com a últim recurs en la defensa del dret a la feina, sou i dignitat com a persones enfront de tota violència, i l’únic capaç d’evitar a aquesta.

L’anàlisi econòmica actual  desprèn que moltes produccions  a gran escala, que serveixen a les nostres societats modernes, provenen de fora. O bé, en alguns casos, del nostre propi país. Produccions, en definitiva, que estan en mans de multinacionals, que tenen una actitud antisocial i que ens porta entendre un comportament més de màfia que d’empresa. Perquè dominen el mercat amb una actuació  explotadora, és a dir, en absència d’una relació equitativa entre treballador i empresari. Per això, trobem que algunes indústries s’han allunyat del nostre món, per tal de fugir de l’exigència del compromís  social.

Els països que s’han implantat on es mouen esmentades produccions, la defensa dels drets humans deixen molt a desitjar, a causa de les condicions antisocials permeses. I que el seus governs deixen produir a canvi de compensacions.

Enfront d’aquest desajust global, les vagues solidàries de consum, com afirmava l’articulista d’un diari, han estat una manera de frenar un sistema que avui fa mal a d’altres, però que també ens pot fer mal a nosaltres.

Les condicions laborals de nens/es en altres indrets del món que fabriquen el calçat esportiu va provocar un descens de la producció a causa del revulsiu mundial per l’explotació emprada. Nike, que seria un dels casos, es va veure obligada, segons dades, a canviar les condicions laborals. Més a prop de casa, segons informació, unes ERES a la Coca Cola que al final foren declarades il·legals, tot i que els mitjans d’informació en feren poc ressò, va propiciar menys consum de la beguda, gràcies a la reacció de protesta solidària de la societat. Tot i que dita manifestació no fou total, ja que probablement l’empresa hauria hagut de rectificar. La vaga dels treballadors fou suficient per declarar l’acció de l’empresa il·lícita, heus ací la importància de la vaga

La falta d’ètica en la publicitat, del dia a dia, a casa nostra, seria una altra dimensió de protesta. Quan la nostra consciència es veu vulnerada per l’intrusisme de components de consum no desitjats, quan algú ens vol vendre euros a quatre cèntims, o generar consum pel consum... Només ens resta les vagues de consum com a resposta al boicot a la publicitat nociva.
No parlem de botiguers, ni venedors amb consciència honrada. Parlem del frau que suposa un sistema que no contempla drets socials i sí, un consum innecessari. Per sentir-nos feliços, primer hem de ser  persones, però mai útils de mercat.