Donar tombs ens trasllada a l’hàbit cultural d’anar a passejar, mirar aparadors, en resum, fer un tomb.

Avui, com sigui que l’article coincideix amb que ja se sap el que s’ha decidit a les urnes, podem avançar que a Montblanc les coses han anat així: l’alcaldia pot ser per a Montblanc Progressa, comandat per en Pep Andreu, a excepció que totes les altres candidatures se li tirin a sobre.

Però ara el meu tomb el trasllado a passejar, per donar un tomb al que es pensa per blocs mentals i a casa nostra. A la Catalunya que oficialment forma part d’Espanya, hi ha dos grans blocs mentals: els que se senten més espanyols que catalans i els que ens sentim més catalans que espanyols.

Si fos veritat que l’estat espanyol ha de dir que no a les nostres peticions d’independència, perquè si acceptés més democràcia seria la ruïna de l’estat, que necessita trossejar i retindre part dels ingressos aquí generats... Si això fos veritat, i els que administren Espanya ho han de saber, no s’entén que no busquin fórmules federals i es demanin informes i solucions de viabilitat a la mateixa Comunitat Europea, reconeixent que mereixem la solució distributiva i no l’amenaça constant de la sagrada unitat nacional, que els qui estimem més Catalunya que Espanya, vist el passat del 1714 endavant, i des de l’1 d’octubre del 2017 en particular, difícilment podrem admetre.

Doncs per unitat nacional ja tenim la de la nació catalana, i si aquesta ha sigut trossejada i una tercera part donada a França, ha sigut per la força de les armes al servei de monarquies absolutes, o sigui de monarquies d’abans d’inventar-se les constitucions i les democràcies, o sigui dels temps de les colònies, i que ara, com si fóssim ignorants, enzes, necis i totxos, ens volen negar que sigui veritat.

Venim d’un dret de conquesta anterior a la revolució mundial del pensament de la Revolució Francesa, o sigui del 1789.

I tot el que ve d’abans es revisable en democràcia, com han sabut fer els països amb llarga tradició democràtica.

Si la llum fos la veritat, es donen tants matisos que podríem concretar que la llum pot ser una ombra il·luminada.

I parlant d’ombres il·luminades, un company m’ha fet arribar unes declaracions del dibuixant Faro, trobades a Youtube, que fan pensar molt. Hi diu que ha sigut dibuixant de còmics, vinyetes i acudits i contraportada al Diari de Tarragona, antic Diario Español de Tarragona, durant 25 anys. Ara només hi queda el Napi. Després d’un llarg procés d’hostilitats i de fer-li bullying laboral i treballar amb vinyeta diària a 200 euros al mes, ha plegat.

Diu que ell és de Burgos, de parla principal el castellà, que mai ha sigut independentista i que de resultes d’un acudit fet respecte a la normalització lingüística, basat en la llibertat de expressió, amb la seva llarga experiència com a ninotaire a més de dedicar-se a la docència i de ser crític, però no fanàtic de res, es va veure fulminat des de la direcció suprema del consell d’administració.

Després de preguntar i repreguntar i formular rèpliques i dúpliques, i parlar amb amics, coneguts i saludats, li ha arribat al seu coneixement que els de la cúpula de l’antic Diario Español pensen que la immersió lingüística és una manifestació racista dels nacionalistes catalans, que tenim la llengua com a raça per fracturar la societat, per a major glòria del nostre projecte totalitari.

Ha renunciat a tot i va plegar amb efecte del 31 de març d’enguany.

Si això es veritat és molt greu. Nos ha sigut de la comissió de normalització lingüística del Consell d’Advocats de Catalunya, i de més verdes n’ha vist i comprovat. I respecte al Diari de Tarragona (ex-Español), és probable que prefereixin el castellà, només cal mirar els percentatges, i a mi, com a tants, ja ens tenen calats i ja fa més de deu anys que res ens publiquen.

Ara, sent un negoci que ve de l’Antic Règim, si persisteixen és que deu ser rentable, i si consideren que el català fractura la societat, també pot ser lògic que els qui volem moure’ns en la llengua catalana no ens faci cap gràcia que aquests sentiments estiguin arrelats en un diari que es vanta de ser com a mínim tarragoní.

Bé, passades les eleccions municipals, ara ens agradaria, als qui no som polítics però estimem més Catalunya que Espanya, que pel nostre bé, aquí a Montblanc, no comenci el caïnisme a la catalana entre els parents de l’antiga Convergència, Junts per Montblanc, Montblanc Progressa i la resta de forces independentistes.

Al llarg de la història de Catalunya s’han donat molts casos que demostren incapacitats greus per adoptar posicions de caràcter unitari; l’exemple més recent és tot el que afecta el Procés, en què no hi ha forma de posicionar-se cap a un objectiu comú. Això es repeteix del 2012 cap aquí, i l’electorat cada vegada està més tip dels tripijocs electorals, i potser arribarà un moment en què dirà prou.

Amb independència de la digestió electoral que s’anirà paint en els propers dies, només em queda desitjar que s’acabin les desqualificacions i comencin a posar seny a la rauxa.