Aquest vespre no fa aire i la boira enganxada a les alzines i pins dona un aspecte de misteri, de conte de fades. Després, quan marxi aquesta humitat de l’aire i la lluna tingui el seu espai, baixaran els estels, els tindrem a tocar, i la seva llum immensa acaronarà la vista i deixarà el record d’altres nits al teu costat, i avui, un dia més mirant com va marxant el dia, d’un cel enterbolit i ombres a terra els perfils d’arbres gegants a la vora i, de tant en tant, el crit d’un gall que ha perdut l’hora i el xiscle llunyà d’un indiot que es vol consolar a ell mateix. Mentrestant, vola una imaginació sense destí, sense rumb ni port, camina per paisatges vells, a vegades imaginaris, però viscuts en somnis desperts, en anhels futurs i suggeriments quotidians, tot és imaginació, res cert, res real, però el consol de ser possible et deixa el confort d’un condol i el valor de seguir lluitant en mig de tot. Heus ací el Juny.