Divendres 19 de maig vam tenir el goig i satisfacció d’assistir a un recital comentat de melodies per a piano de dos músics compositors catalans de fama internacional: Frederic Mompou (1893-1987) i Manuel Blancafort (1897-1987), que portava per nom “El camí secret de l’amistat”. Aquest recital es portà a terme a la sala auditori del Teatre Patronat de la Garriga.

El reconegut pianista català Emili Brugalla fou l’encarregat de la presentació, argumentació i interpretació de cadascuna de les peces per a piano d’aquests dos grans compositors: Blancafort i Mompou. Brugalla ens parlà del perquè de l’amistat que sorgí entre els dos pianistes. El motiu fou que el nostre músic Mompou, en una estada al balneari Blancafort a la Garriga (Vallès Oriental) l’estiu de 1914, de la família del mateix Manuel Blancafort, s’hi conegueren.

Un recorregut dins l’àmbit dels records, vivències, paisatges i complicitats musicals i anècdotes de la vida fou el motiu per explicar la coneixença dels dos compositors. Engruixiria encara més l’explicació, referida a l’amistat, el fet que Mompou feu una llarga estada a París; la correspondència seria la causa per crear ambdós un nou art sonor.

Si bé Wagner, en aquella època, era la moda del moment, tan coneguda per la seva grandiloqüència wagneriana en els ambients musicals de la Catalunya, els nostres músics, en canvi, basant-se més en un cant popular i de senzillesa, en fugirien.

Cal ressaltar que entre ambdós —com manifestava el presentador— hi havia diferències d’estil musical que, amb el temps, els van anar distanciant.

Del que jo vaig escoltar —tot i el meu poc coneixement musical sobre el tema— em captivaren més les peces de Blancafort, per acostar-se més a una melodia més coneguda, que l’altisonància de les peces de Mompou, molt més innovadores però que, sense voler treure’ls mèrit, estaven fora del meu abast.

Mitja sala de públic assistent en fou el resultat. Si bé cal ressaltar que hi havia familiars de Blancafort que feren acte de presència a l’audició, el fet del poc auditori es degué que s’havien encavalcat dos actes a la mateixa hora. A banda de l’auditori musical, en una altre lloc hi havia hagut una xerrada sobre el qui fou l’arquitecte del modernisme a la Garriga,
Manuel Raspall. Això en els pobles sol passar; les raons, ves-les a saber.