Tinc un gerani florit tant de dia com de nit, de flors vermelles com les roelles més belles, però el roser ja no estarà amb mi aquesta diada, ha sigut la secada, va marxar trist, en no poder encisar-nos amb les seves roses, les vermelles i també les grogues.

Si pogués inventar-me paraules, si pogués jugar amb el vent, marxaria amb els núvols, de ponent... Venen de lluny, d’allà on el sol marxa i surten estels d’argent. Si pogués seria somni, i sortiria de nit, mentre xafo amb plors el coixí.

Si pogués caminaria damunt el crestall de l’onada, agafaria petxines, les blanques, i les de cara daurada, i faria un bressol i guardaria els plors sense consol.

Si pogués, voldria tantes coses que no voldria ni estimar, i si pogués, diria que és mentida la veritat, i així, apagaria el ulls i marxaria amb els teus petons als llavis i sense destí.

I si pogués, volaria amb mil ocells, d’ales llargues i bec fi, i abraçant-te amb paraules dolces sense fi, i si pogués, buscaria pètals de roses vermelles i faria catifes amb còdols i romaní.

Si pogués cremaria l’enveja i l’odi, i tots al purgatori.