L’articulista Sebastià Alzamora, del diari Ara, amb data del 22 de maig, parlava, en un article que tenia per títol “Els rics valen més”, sobre dos fets que havien generat controvèrsia en el si de la nostra societat; per un cantó el desplegament i l’atenció als exagerats milionaris i a la vegada desgraciats passatgers del batiscaf que s’havia perdut, intentant fer turisme vora el vaixell naufragat del Titanic.

Mentre que, per altra banda, posava en relleu, en contrast literalment sagnant, la desatenció de què van ser víctimes els 37 emigrants morts (dos d’ells infants) dins una zòdiac enfonsada a les Canàries, o bé els 82 morts i més de 500 desapareguts d’un pesquer naufragat a les costes gregues del Peloponès.

La comentarista Teresa Màrquez del Punt Avui —el mateix dia que Alzamora—, amb un titular del seu comentari “Serveis essencials”, denunciava una flagrant notícia, que primer s’havia conegut per les xarxes i després pels mitjans de comunicació; narrava que feia alguns dies l’empresa Konecta de Madrid havia obligat els seus empleats a continuar treballant al costat d’una companya, que havia mort de sobte a l’oficina.

Buscar el bé comú, davant d’aquest fet, deia la Teresa, s’havia convertit en una quimera, perquè sempre s’acabava imposant el benefici dels més forts, d’aquells que havien oblidat que també existien els altres.

L’escriptor brasiler i teòleg cristià, l’exsacerdot i franciscà Leonardo Boff, amb data del 29 de maig de 2023, escrivia, entre altres dades, que al món li cal un humanisme radical, no a mitges tintes, sinó un humanisme de conversió directa, amb postulats evangèlics, ja que un dels problemes anguniosos que rau en la nostra cultura mundial és la manca d’humanitat. No acostumem a mirar al costat per veure l’altre amb els seus patiments, les seves recerques i necessitats. 

I posava exemples, com el que està passant amb els refugiats, tant els de l’Orient Mitjà com els de l’Àfrica o els de l’Amèrica Central, per causa de la fam o de les guerres; els primer es veuen obligats a marxar i refugiar-se a Europa, però els refusen. Una Europa que antigament havia envaït tots aquests països. Els segons se sentien obligats anar als Estats Units, país proper als seus interessos.

Tant la situació plantejada per Alzamora com la de Màrquez responen a actituds d’oblit humà, per unes raons o altres, que són semblants. Boff ens parla d’una humanitat que no té un tractament humà, ni amb els nostres semblants, ni per la mare Terra; prova d’això és que l’agredeix fins al punt que el nou règim climàtic, que superarà els 1,5 centígrads vers els anys 2025-2027, pot posar en perill la biodiversitat, i si l’escalfament augmenta encara més, pot afectar el destí de la nostra vida en aquest planeta...