Dependències i independències (1a part)

Dependències i independències (1a part)
Dependències i independències (1a part)
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

La notícia que el PP torna a la presidència de la Generalitat Valenciana amb l’ajuda dels vots de Vox, que presidirà el Parlament, que ells mateixos diuen que quan puguin volen anorrear, sumada al caïnisme a la catalana que es dona entre els partits que es diuen independentistes a Catalunya —l’última mostra aquí a Montblanc—, i des del privilegi de pensar i escriure i que es publiqui el que penso, aprofito més que res per fixar les meves particulars línies vermelles.

Em considero de la Nació Catalana, per tant soc nacionalista, i podria ser que ja en tingués prou que Espanya i Europa ens donessin un bon tracte i reconeixement nacional i lingüístic.

Si diem que volem un estat propi hauríem de matisar que és perquè no destrueixin la nostra nació i els nostres trets identitaris.

Mira que fàcil els ho podem posar, si ho volen entendre.

Ja sabem els nacionalistes, sobretot bascos i catalans, que el govern d’Espanya ve de seixanta anys d’extrema dreta al poder: de la dictadura de Primo de Rivera, passant per la de Franco, cop d’estat inclòs, i tres anys de guerra incivil, fins a les primeres urnes democràtiques de començament dels anys vuitanta del segle passat. I no en té prou sent un estat que també vol ser una nació i s’empesca que els nacionals de Catalunya també hem de ser nacionals d’Espanya. Ens volen dins el seu estat i la seva nació.

 Tornem a recordar que una nació són grups humans identificats per característiques culturals, lingüístiques i sentiments de pertinença. Un estat pot albergar més d’una nació, i una nació pot estar dispersa en més d’un estat. 

Recordem l’article titulat “GOIP”, a la Nova Conca, el 10 de febrer d’enguany, en què dèiem que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentència que els catalans sobiranistes som un grup objectivament identificable de persones, que podem tenir amenaçada la nostra existència per un tractament desigual dins de l’estat espanyol.

A Espanya, no obstant, quan es parla en la Constitució de nacionalitats l’única minoria nacional que s’hi reconeixen són els gitanos, minoria respectable; i no els consta, o exclouen, catalans, valencians, illencs, bascos i gallecs.

La dreta i l’extrema dreta espanyola i l'extingit ciutadà, tenen com a punt de mira destruir les nacionalitats, que no siguin la seva, que és l'espanyola, i ja estan desembarcant, i a l'estil del nacional-socialisme de Hitler, l'extrema dreta comença a encalçar els països catalans, i ho fan on saben que hi ha més anti-valencianistes i catalanofòbies: la Comunitat Valenciana.

Amb la primera generalitat del PP valencià, va desaparèixer la tele en valencià i a Catalunya no ha arribat mai més, després d’haver gaudit d’uns anys esplèndids, com els que encara es viuen a les Balears... ja avisaré dels canvis, perquè consumeixo tele balear una hora al dia. El programa, “ep, com anam”, deu tenir els dies comptats, perquè és massa de la terra. 

A Nova Conca, ja tinc escrit sobre la nostra llengua, en més d'una ocasió. Nosaltres els valencians 7 d’agost 2022, recordàvem que Joan Fuster i Ortells, assagista, va parlar de la possibilitat que els països catalans ens federéssim sota el sentiment lingüístic col·lectiu, i els ultres de la dreta valenciana el 1978 i van repetir el 1981 el van obsequiar amb dos maxi mascletas i li van mig enrunar la seva casa de Sueca.

El futur president de la Generalitat valenciana, que només li he sentit parlar en castellà, un tal Mazon ha dit, que el primer que farà és tancar, l'oficina de drets lingüístics, i els exercits de salvadors i vigilants de la llengua valenciana.

El portaveu de Vox, diu que el primer és recuperar les nostres senyes d'identitat?... sí no es tracta del valencià, és que deuen voler tornar al de cara al sol.

Confio que en el futur que els hi espera, ara, als valencians, en el signe identitari de la llengua, no siguin tan dòcils com els de la Catalunya nord, que ara intentant recomençar en la seva llengua, després d’abandonar-la, a partir dels anys 50 del segle passat. La Catalunya francesa, els hi van dir, que era la comarca més pobre de França, i els hi van fer creure que en aquella llengua no anirien enlloc.

València i les Balears, econòmicament estan força bé, quasi tant com el país Basc i Catalunya, i no necessiten perdre la llengua per progressar. Que no els enganyin, “al lloro”, que les regions “pobres”, ja sabem quines són.

I a Catalunya no diguem; Feijoo, el possible pròxim president d'Espanya del P.P., que es vol fer amic dels catalans, diu que Catalunya és el motor d'Espanya, i que sap i li consta que és on es recapten més impostos. 

Doncs si som tan importants; no ens toqueu la llengua, no intenteu mossegar-la, no ens toqueu la nostra nació, ni els nostres signes identitaris, perquè no tindrem més remei que cantar-vos Els Segadors a totes hores i per mes piolins que ens traspasseu.

 I la setmana que ve seguirem i farem propostes per veure si els polítics proven d’encertar amb el desllorigador.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres