Les illes Palliser són 5 atols situats a la Polinèsia Francesa. Tenen una superfície global de 233 hm², ubicades en el nord-est del principal grup d'atols, a les coordenades geogràfiques  15° 07’ 30’’ S, 147° 38’ 46’’ O.

La informació sobre aquestes illes ens va arribar de manera fortuïta, sense que aquest autor les busqués ni en sabés res, de seguida li va intrigar el nom de “palliser” que el va aduïr d’assonància catalana, per no dir montblanquina i sospitant que fos un patriota nostre el descobridor va buscar a la branca de les biografies la personalitat d’aquest navegant. Fou una decepció, ja que després només li va sortir aquesta definició “El nom de Palliser es deu a l’admirall sir Hugh Palliser, protector de James Cook que va arribar a les illes el 19 d’abril del 1774. Abans, l'any 1722, ja hi havia posat peu a l’arxipèlag l’almirall d’origen alemany  Fabian von Bellingshausen, de l’Armada rusa.

Insistint sobre el tema “Palliser” va trobar després una biografia més extensa: “L’almi-rall Sir Hugh Palliser, primer baronet de l’Armada Britànica va néixer el 26 de febrer de 1723. Va ser un oficial de la Royal Navy. Com a capità del HMS Eagle,  el maig de 1757 s’enfrontà amb els francesos durant la guerra dels Set Anys. Després va continuar servint com a la Corona com a governador de Terranova, més tard com a primer lord naval. Durant la Guerra d’Independència dels Estats Units, va tenir una famosa disputa amb l’almirall en Cap de l’Armada britànica en el nou continent, Augustus Keppel sobre la seva conducta en la inconclusa batalla d'Ouessant el juliol de 1778; la disputa va portar que Palliser fos sotmès a consell de guerra, encara que posteriorment va ser absolt. Al jubilar-se, Palliser es va convertir en governador de l’Hospital de Greenwich. Morí el 19 de març de 1796

 Després de l’explosió, Palliser tornà a Anglaterra per a recuperar-se de les seves ferides. Se'n va recobrar, però va quedar coix de la cama esquerra tota la seva vida, amb un dolor insuportable que al final li ocasionà la seva mort. 

No content l’autor d’aquest l’article decebut per no haver trobat l’ascendència catalana que se li antullava d’origen català de Palliser, va parlar amb un estudiós profund de la filologia catalana, el qual li va soltar una hipòtesi que ben bé podria definir l’origen català de Sir Hugh; digué: “podria haver estat que un ascendent seu i oficial de l'Armada Invencible que intentà sotmetre Anglaterra, quan embarrancaria el seu vaixell s’hagués salvat nedant fins al territori anglès i acabar per haver-se quedat de per vida i hereus a Anglaterra, motiu pel qual   generacions més tard, Sir Hugh (de cognom català) hagués acabat essent un destacat almirall.  

Val!, l’autor ja es troba estic content, ja que almenys és una suposició ben gratificant...

 *      *      *

Un altre almirall explorador de les illes Polinèsies i l'illa Palliser fou l’alemany/rus Fabian von Bellingshausen (1778–1852), un navegant alemany al servei de Rússia que va explorar l’Antàrtida i les illes Tuamotu. Bellingshausen va néixer l’any 1778, d’una família noble germànica procedent de l’illa Ösel (avui d’Estònia), aleshores part de l’imperi rus. Junt amb altres dos almiralls russos formà part dels anomenats barons bàltics que van fer les grans exploracions marítimes russes del segle XIX. Diplomat a l’acadèmia naval de Kronstadt, va participar en el primer viatge de circumnavegació a l’Antàrtida. Un dels atolls porta també el seu nom.