Hi ha feines que et donen l’oportunitat de ésser com quasi un deu o devesa, quan escrivint un d’aquestos treballs, hi poses imaginació i vas creant un personatge, un paisatge, un motiu, un esdeveniment, i l’hi dones forma, a la cara, als ulls, a la seva manera de caminar, al vestir i pensar, i crees un nou personatge, que pot ser un calc del teva del pensar i viure com vols, o tal vegada potser  totalment diferent, antagònic al que tu ets i dius, en el cas, es com el pintor, que plasma en el llenç, aquell mar que va somiar, o trepitjarà les muntanyes mes altes mai pensades i podrà tindre al costat la fisonomia estimada d’aquella noia  amb el somriure que sempre has desitjat, o  també, aquella pedra que vas mirar les seves venes de color per a treure  amb la imaginació, l’encís d’una galta tendra, o un nas que respirarà sense aire.