Es diu Rubió, de vegades també Rubió del Cantó. És un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. És el nucli més alt de Catalunya habitat permanentment; potser que n’hi hagi algun que hagués estat més alt, però en no estar habitat i enrunat, no compta. Segons Joan Coromines, Rubió té el seu origen en un nom propi llatí, evolucionat, en temps del català medieval: Rubbionis. Antigament formava part del vescomtat de Pallars. L’any 1553 s’esgrafiava “Robio”, i aleshores s’hi registraven tres focs civils,¹ de 15 habitants, un d’eclesiàstic, 10 cases i una font.

El poblet és situat en un esperó d’on surt un petit turó a 1.687 metres d’altitud.² Les cases s’estenen a tot el llarg del poble, una mena de carrer irregular que fa giragonsa; l’església és dedicada a sant Salvador i està situada en un extrem del poble. Les seves coordenades: 42º, 22’, 33’’ N ; 1º, 13’, 212 E .

L’il·lustrat geògraf navarrès Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico universal de l’any 1829, li dedica un breu comentari dient que es troba a alta muntanya, al costat del torrent de les Comes. El clima, diu, és fred, el qual propensa les inflamacions, ja que en el poble hi combaten tots els vents. Aquells dies comptava amb 5 caps de casa i 32 ànimes.

Rubió disposava d’una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que va ser suprimida el 1992. Actualment forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. Com a entitat local menor no consta quan va ser creada. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals entitats municipals descentralitzades (EMD)³ adaptades a les noves legislacions municipals. La de Rubió fou suprimida el 1992, abans de les eleccions del 1991, any en què no hi va haver cap candidatura a la seva presidència. Abans de les eleccions municipals del 1979 tampoc hi va haver cap candidatura.

Essent o no EMD, Rubió actualment s’ha espavilat, dotant el poble de serveis que el fan un atractiu per als turistes i especialment per als esportistes de la neu. Ara compta amb moltes més cases (una d’elles serveix menjars), l’església i, a més, amb el Refugi Comes de Rubió, situat a 1.980 m d’altitud, forma part del marc incomparable del Parc Natural de l’Alt Pirineu, al massís de l’Orri (comarca del Pallars Sobirà). Arquitectònicament és una joieta moderna que disposa de 50 places, un menjador amb xemeneia i dutxa d’aigua calenta. Des de l’1 de maig al 15 de novembre s’hi pot arribar a peu. El poble disposa de moltes activitats a l’aire lliure durant totes les èpoques de l’any: senderisme, trail, running, bicicleta de muntanya, raquetes de neu, esquí de muntanya, iglús, parapent, rutes a cavall. I per als amants de la “recollida” ofereix un vast camp boscós per anar a buscar bolets.

Hem esmentat més amunt que Rubió està situat a 1.687 metres d’altitud, per tant el mes alt de Catalunya si acceptem que la Catalunya Nord encara no és del tot nostra; en aquella Catalunya hi ha dos pobles habitats: Eguet i Font Romeu, que estan situats a 1.800 metres, per tant molt més alts que el Valdelinares de la província de Terol, que la geografia espanyola el té com el més alt.

Deixem per a un altre dia l’explicació de les singularitats d’aquells dos poblets de la Catalunya irredempta.

1. Un foc era una casa, una família i una unitat contributiva.

2. Creiem que la Generalitat faria bé d’enviar uns acreditats topògrafs a prendre mides d’altitud al nostre Rubió i del poble de Terol, Valdelinares (que diuen que és el més alt d’Espanya), ja que les dades oficials de l’aragonès són 1.690 m., o sigui 3 mestres més alt que Rubió, fet que fa sospitar,

3. Entitat municipal descentralitzada és el nom que rep a Catalunya l’entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un president. Aquests “gairebé-ajuntaments” es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d’abril) i tenen el seu precedent en les anti