En les circumstàncies que està vivint l’independentisme, no es pot permetre el luxe de no anar a votar, és a dir abstenir-se,  perquè no porta a res. Dit d’una altra manera, crec sincerament que anar a votar i votar els partits independentistes si escau, és el que s’ha de fer. Perquè no anant a votar facilites que els teus representants quedin sense representació, i els contraris en surtin més reforçats.

Quan vam haver d’anar a votar la Constitució Espanyola el 6 de desembre de 1978, a molts partits demòcrates, inclòs el Partit Carlí, els va semblar que s’hi havia d’anar, malgrat que no complís els requisits d’una carta magna que ens oferís un reconeixement de les nostres entitats nacionals, o que inclogués un federalisme en tota regla. Es va creure que més endavant l’esmentada constitució es podria millorar.

En aquell moment jo estava dins del Partit Carlí, i personalment entre altres companys, tot i que vam anar a votar, vam votar en blanc per aquella ocasió en senyal de protesta, però vam anar a votar. Ja que, després de tant sermó i de tants anys parlant de federalisme i confederació dins del Partit Carlí, ara ens havíem de sotmetre a una decisió que anava contra els nostres principis federalistes: què vam fer? Doncs, malgrat que el partit digués que havíem d’anar a votar, vam votar en blanc. En una paraula, no la vam votar.

Avui, però, la realitat és una altra, al no anar a votar no castigues ningú, al meu entendre, et castigues a tu mateix. Ens agradi  o no ens agradi, la política es cou al Congrés de Diputats de Madrid, i una manera que et puguin considerar, si treus una bona quantitat de representants teus, és que t’hagin de necessitar per arrodonir els seus interessos, llavors és quan s’entra en joc i els pots fer ser.

Ja sé que no hi ha res rodó, i que no tot ve de cara, però no ens podem deixar enredar pensant que no anant a votar ens trobaran a faltar o els farem un tort; res d’això, tot el contrari, la realitat és que sí que se’ls farà un favor, i com diu la dita, enfront d’una situació com aquesta: No estem per romanços, brocs o raons estranyes, o dit d’una altra manera: el meu mal no vol soroll.