Fa molts mesos que no provo un dels vins que estan sempre a la meva particular llista de vins. És un blanc del Penedès, que ha estat en molts àpats importants de la meva vida. És un vi fet amb raïm de cep parellada, blanc, sec, que si el ben mires sembla un Chablis, de la Borgonya francesa. És adient per a tots el plats, un vi blanc potent amb gust i flaires a fruites, de personalitat, un vi que no et deixa indiferent. Avui s’hi barreja una garnatxa blanca, que no li va malament, paro els inicis són els que eren, mentre que avui la comercialitat fa que es canviïn el orígens d’aquest caldo actualment.

Crec que va ser a mitjans del segle passat quan un jove enòleg de Vilafranca del Penedès, volent experimentar amb aquesta varietat el que havia après a l’École de Dijon, va formar un petit celler a Pontons (Alt Penedès), i practicant a baixa temperatura perquè no li volessin totes les aromes, n’obtingué un que va ser un èxit, que avui, més de cinc dècades després, encara segueix.

Potser una pega que jo hi posaria, no en el vi sinó en l’etiquetatge, seria variar-lo al català, canviant el terme viña pel de vinya. Per la resta, tot excel·lent, i si el voleu probar és el vi de la firma Torres, Viña (Vinya) Sol, i a gaudir-lo.