El Palau dels Comtes de Centelles, conegut pel poble de Centelles com Cal Comte, és un edifici refet després de la Guerra de Successió; en l’inici tenia una construcció arquitectònica renaixentista, que perviu amb alguns elements posteriors d’estil barroc i ha esdevingut Bé Cultural d’Interès Nacional i a preservar, no tan sols pel format de les seves pedres, sinó per la seva història i els qui la conformaren. Avui, aquest edifici és emblemàtic per a Centelles. L’Ajuntament, amb l’ajut de la Diputació de Barcelona, va tenir l’encert de comprar-lo com a benefici del bé comú pel poble i actualment l’està arranjant, per tal de fer-hi una biblioteca.

Manuel de Llanza Pignatelli i d’Aragó, comte del castell de Centelles i duc de Solferino (1858-1927) seria la personalitat històrica més propera, per al poble de Centelles, en relació amb Cal Comte, pel que va representar a finals del XIX i primer terç del segle XX, com a amo i senyor d’aquest palau. S’afilià ja de ben jove al partit carlí d’aquella època, conegut més endavant com a tradicionalista. Manuel de Llanza participaria de ple en la Solidaritat Catalana (1907-1909) amb el també reconegut carlí Miquel Junyent, director d’El Correo Catalán, un dels artífexs d’aquest moviment, entre altres, al costat de catalanistes i republicans; és un fet memorable a recordar en els annals de la història de Centelles, com de Catalunya, que no hauria de caure en l’oblit.

La Solidaritat Catalana fou la resposta unitària, el 1906, davant dels Fets del ¡Cu-Cut! i de la llei de jurisdiccions. L’assalt i el saqueig a les redaccions (tant de la revista satírica com de La Veu de Catalunya, rotatiu d’informació general, ambdós pertanyents a la Lliga Regionalista), el feu un grup nombrós —segons dades— d’oficials de la guarnició de Barcelona l’any 1905. Aquests militars, aleshores, consideraren que la revista ¡Cu-Cut!, amb els seus acudits, ridiculitzava l’estament militar.

La major part de l’exèrcit, en lloc de condemnar aquests actes vandàlics, els van enaltir i van impulsar que es portés a terme la llei de jurisdiccions, que consistia en la intervenció de l’exèrcit en la vida pública, és a dir, que el convertia en jutge i part. Els militars mateixos podien jutjar tot allò que consideressin contrari a la unitat d’Espanya o a l’estament militar.

El resultat de la Solidaritat Catalana fou la formació del primer moviment polític unitari català contra la llei de jurisdiccions, format —com hem esmentat— per catalanistes, republicans i carlins. La Solidaritat Catalana, en les eleccions del 1907, va guanyar amb el 67% dels vots, i va obtenir 41 dels 44 diputats a Catalunya. Les eleccions de 1907 van ser convocades el 21 d’abril, després de la crisi del govern liberal, per la dimissió d’Eugenio Montero de los Ríos, degut als incidents que van passar després de l’assalt a la redacció de la revista ¡Cu-Cut! el 1905.