Aquest es el nom en àrab que va adoptar Anselm Turmeda, que va néixer a Palma de Mallorca a mitjans del s. XIV, potser el 1353. Va estudiar a Lleida, després va entrar a la vida religiosa com a franciscà i es diu que del 1368 al 1372 va viure al convent de Sant Francesc de Montblanc.

La mateixa església i convent, on el Sasha Amorós, el 15 de juliol, va fer un concert de violí acompanyat al piano per en Marc Torres. També ens va fer un tastet del fet que serà un prodigi com a pianista. Diu que vol ser director d’orquestra, i com a mínim haurà de dominar cum laude dos instruments.

Anselm Turmeda, quan se’n va cansar, o perquè va voler innovar i experimentar, va acabar a Tunísia, on va confessar la seva creença en l’islam, i no obstant ser insistit per part del cristianisme que fes marxa enrere,va ser enterrat a Tunísia, prop de Bab al-Ragés, al barri d’alts funcionaris de la dinastia hàfsida, i allí és molt conegut com a Abdallah al-Tarjuman.

Un fet curiós és que en la restauració de la seva tomba, fa pocs anys, hi han col·laborat econòmicament els ajuntament de Tunis i de Palma de Mallorca.

Em va vindre al cap aquesta consideració mentre escoltava el concert a Sant Francesc.

Vaig pensar “mira el Sasha Amorós Korokov, també està entre dues cultures, doncs ja fa tres anys que està estudiant a Moscou, vivint a casa de la germana de la seva mare, Korokova, i sempre que les vacances escolars i musicals l’hi permeten, se’n torna cap al seu Montblanc, a can Xolis, on retroba el seu pare, músic jubilat, i la seva mare, la metgessa Marina.

Té quinze anys i a més del seu geni musical, ja parla molt be català, rus i castellà, i cada vegada té més nivell en anglès i alemany.

Carme Plaza, el 2009, va fer un llibre sobre el frare islamita, dient que va estar entre dues cultures... En Sasha també té aquesta oportunitat de jugar una mica, si vol, a l’Anselm Turmeda,o a l’Abdallah al-Tarjuman.

Una persona entre dues cultures ens invita a seguir l’exemple del respecte, de qui, superant la distància incerta, obre ulls i orelles a l’explicació d’altres mons, i obre la seva ment a altres maneres de pensar.

I el Sasha, també si vol, és rapsode o recitaire, per tant pot gaudir i fer gaudir de la bellesa i saviesa poètica de les dues cultures.

Diu el xicot, off the record, que a Rússia sap molt poca gent que ell és català, ja que de seguida li pengen l’etiqueta d’espanyol per desconeixement.

Per exemple, diu que els melòmans valoren i aprecien Pau Casals, però desconeixen la seva intervenció davant de l’ONU i la defensa que va fer de Catalònia, la seva pàtria... Per a ells és un espanyol, i els que van per nota saben que va morir exiliat, però no en saben el perquè.

I el perquè, no obstant les temptatives, és que no va acceptar tornar, en temps de la dictadura de Franco, igual que Picasso.

La novetat, per a mi, del concert va ser incorporar dues peces de R. Schedrin, compositor i pianista rus nascut al 1932.

També vam sentir un  caprici de Paganini , i “estiu” de Vivaldi, amb tota la vivacitat , tècnica i energia d’un alot de quinze anys suficientment preparat.

L’auditori va embogir, quan va dir que Montblanc també tenia un bon compositor, i va tocar una sardana de son pare, prèvia abraçada emocionada a peu del altar de S. Francesc, on Anselm Turmeda, abans de ser Abdallah al-Tarjumàn, deuria oficiar mes de una missa.

En un reco el poeta Gatell, desplaçat expressament del alt camp ,per l’ocasió, prenia notes a vola dits del mòbil, preludi de que al estil Xolis, li sortirà una cançó sense musica o un poema amb la musica del Sasha.