un dilluns com molts altres del mes de maig, a les set de la tarda, vam tenir l’oportunitat d’anar al cinema Edison, a Granollers, seu de l’actual Cineclub, que fa temps té el costum d’oferir al públic, en general, un seguit de pel·lícules d’art i assaig que fan de molt bon aprofitar. Aquesta vegada la visualització en pantalla seria la d’un film italià titulat Le otto montagne, en versió original.

Las ocho montañas, expressat en castellà, és una pel·lícula dramàtica italiana, subtitulada en llengua castellana, que parla de l’amistat entre dos nens, Pietro i Bruno. Un d’ells esdevé l’últim nen d’un poblet de muntanya, on viu, mentre que l’altre hi va a passar l’estiu. A mesura que s’aniran fent grans, descobriran el vertader significat de ser amics.

És una pel·lícula adaptada al guió de la novel·la italiana Le otto montagne (2022), del conegut escriptor i productor de cinema Paolo Cognetti, que ha estat dirigida pels directors de nacionalitat belga la parella Felix Van Groningen i Charlotte Vandermeersch, versats en temàtica cinèfila, i que va donar molt bons resultats, tant per l’acollida del metratge per part del públic com en l’obtenció d’algun premi, malgrat els seus cent quaranta minuts de durada.

L’escenari on es desenvolupa la història es troba en el marc de la natura, situada en zona dels Alps italians. Tot i desenvolupant altres mirades situades al Nepal, a prop de l’Everest, per exigències del guió, la visió panoràmica que ens oferia el relleu italià va esdevenir una mostra d’un paisatge idíl·lic. La verdor dels prats, l’espessor dels boscos i els cims, alguns blancs de neu, ens va captivar la mirada, lluny dels nuclis urbans. Però, per altra banda, ens donava a conèixer la cara aspra i perillosa que pot tenir la muntanya, quan un dels nostres protagonistes es trobava en situació de perill.

No deixa de ser un cant a l’amistat i a la natura, expressat amb un llenguatge correcte, senzill i amable, lluny de qualsevol afectació, exageració o subterfugis d’etiqueta moderna. Les explicacions són planeres, sense presses, responent a les seqüències del metratge en un ambient de pau, tranquil·litat i complaença. La visió d’uns paisatges muntanyencs i gratificants ens hi ajudaren, davant dels diferents canvis de llums estacionals.

Una mirada nostàlgica del passat entre persones que s’estimen també s’afegeix a la
cinta. Per tant, esdevé una pel·lícula entranyable, agradable i emotiva, que paga la pena anar a veure.