El sociòleg Salvador Cardús, en una xerrada a finals del mes de juny, a la sala Tarafa, a Granollers, davant d’un nodrit públic de gent interessada,  va exposar un seguit d’eines per tal de poder viure amb plenitud i com saber afrontar la vida en el nostre món actual en temps d’incertesa. Centrat en el tema de l’educació, el nostre professor, entre altres idees, posava de relleu que l’educació havia d’esdevenir un factor primordial de cara a l’orientació del l’individu, enfront d’un mar que se’ns presenta extraordinàriament sense camins establerts. Aleshores, l’educació proposada hauria d’establir punts de referència necessaris, per tal de desenvolupar capacitats que proposessin models alternatius, però vàlids per a un creixement bàsic per a esdevenir persones de ple dret.

No sembla que el món tecnològic giri en aquesta direcció, quan tenim de manera manifesta la tan pronosticada intel·ligència artificial; la informació que ens arriba d’aquest nou fenomen tecnològic no deixa d’inquietar-nos, quan els qui ho financen estan dins d’uns postulats que defensen a ultrança un capitalisme ultraliberal (liberalisme radical). I trobem dins aquesta esfera tot un seguit d’empreses molt conegudes, segons els entesos, dins l’àmbit GAFAM, firmes que ja han irromput en les nostres vides, com: Google, Apple, facebook, Amazon i Microsoft. Això a la pràctica pot derivar en la manipulació de masses i la censura del pensament que no s’ajusti a la seva ideologia.

Es parla que, a més del problema legal de drets de difusió, expressat en un altre camp del món de la tecnologia, segons dades, com podria ser la ChatGPT (prototip de bot conversacional d’intel·ligència artificial centrat en la usabilitat i el diàleg), aquest prototip no cita mai les seves fonts i  deixa la porta oberta a tota mena de derives ideològiques o comercials.

Una dada d’escàndol fou, el 2014, propiciat per Cambridge Analytica (companyia privada que revoluciona i canvia la visió respecte la mineria de dades i l’anàlisi d’aquestes amb la comunicació estratègica per al procés electoral); aquesta companyia va demostrar la possibilitat d’influir en el vot amb informació inventada. Per tal fet, ens preguntem: Fins a quin límit podem confiar en la intel·ligència artificial? Tot plegat es tracta d’un sistema tecnològic que se’ns escapa de les mans i del nostre món.

Enfront d’aquest nou paradigma que se’ns presenta, novament entra en joc l’educació com a fonament base que sempre ha estat de tota societat, però una educació pensada, meditada, per tal de fer créixer persones, no autòmats, sinó al servei de la comunitat humana. Un educació, com reblava el nostre sociòleg,versada en persones virtuoses, és a dir, d’una gran fortalesa resistent entrenada,  per tal de resistir tota adversitat, capaces d’assumir nou riscos propis d’una societat oberta, d’Individus profundament conscients de les seves responsabilitats socials i compromeses amb l’esdevenidor.