El 14 d’agost, es commemorarà a Lilla el 30 aniversari de la fundació del Cor Sant Joan de Lilla, per Josep Magrinyà, que des de aleshores el dirigeix.

Fundat l’any 1990, el 30 aniversari es complí l’any 2020, d’infausta memòria per la aparició de la COVID-19, que ha impedit la celebració fins ara.

Aquesta formació coral lillenca ha actuat a més de quaranta pobles de les comarques de Tarragona i Lleida, amb un repertori històric de mes de 200 peces. També ha actuat a la catedral de Tarragona en una missa televisada i als monestirs del Cister de Poblet i Santes Creus.

El Cor Sant Joan de Lilla té una reconeguda valoració pels pobles i viles on ha actuat.

Esta considerat per Lilla, i el seu municipi Montblanc, com a ambaixador de la vila i de la Conca, arreu on actua, i per aquest motiu i el seu treball intens i il·lusionat, al llarg de més de tres dècades, l’Ajuntament de la vila ducal de Montblanc ha erigit una escultura-monument, a la plaça Major de Lilla en reconeixement al treball i a la dedicació de tots els components del Cor, al llarg dels esmentats trenta anys.

El concert commemoratiu que tindrà lloc el dia 14 d’aquest mes d’agost a les 8 del vespre a l’església de Lilla estarà formada per dues parts.

En la primera, actuaran els instrumentistes següents :

Anna Molina Salvà, violi. Josep Magrinya Martí, piano. Josep Calbet Romeu, guitarra clàssica.

I en la segona part, el Cor Sant Joan de Lilla, i en algunes peces Montserrat Bautista de Lisbona, al acordió, oferirà un repertori dels diversos estils que ha practicat, i entre elles, El cant dels ocells, Veni creator spiritus (gregorià), La vida es bella, Hallelujah de Leonard Cohen, etc.

Ramon Esteve, Joan Farriol i Lídia Vives, donaran suport al acte com a presentadors.

I com a colofó i complement del acte commemoratiu, tindrà lloc al Centre d’Unió Agrícola de Lilla, un piscolabis ofert a tot el poble pel Cor i l’associació de veïns de Lilla.

Ara només resta que la diada d’aniversari sigui feliç i recordada.

“La mort de ningú”

També, i ja dins la setmana de la Festa Major, el dimecres 23 i al local del Centre Agrícola, es projectarà la pel·lícula ”La mort de ningú”, en què es relata la mort per garrot el 3 de març de 1974 de Heinz Ches, que després va resultar ser George Michel Welzel.

Va ser executat el mateix dia i hora, que en Puig Antich a Barcelona, i és una de les pàgines més fosques del tardo franquisme, coincidint amb la mort d’en Carrero Blanco, el successor de Franco, i per una acció de l’ETA.

Motiva l’acte el fet que ara, al març del 2024, farà cinquanta anys del últim garrot.

Com sigui que vaig ser el seu advocat defensor, assistiré a la sessió, que organitza l’associació de veïns ,amb col·laboració amb l’Ajuntament de Montblanc, per si es precisa algun aclariment, donada la vivència històrica.

Acabo amb uns versos de kilòmetre zero, de Josep Maria Amorós. Es un tros del poema que va confegir, després de escoltar els fets i facècies i ja fa uns deu anys que em va fer arribar:

L’últim fil de esperança: un telèfon emmudit;

s’ha decantat la balança vers el turment maleit,

per ajusticiar una vida, amb justícia de nul pes,

que sotmet l’home a la brida, del menyspreu sense redreç.

Per què- hom es pregunta- la pena capital?

La sang nomes fecunda, horror entre els mortals.