En primer lloc ubicarem geogràficament les illes i els Països Baixos.

 Els Països Baixos no cal situar-los, ja que tothom en sap la ubicació: damunt de Bèlgica i flanquejant Alemanya, Les illes Scilly venen assenyalades en punt vermell i en fosc als Països Baixos.
La història descriu aquesta batalla així: Durant la Guerra Civil Anglesa, de 1642 i 1651, s’enfrontaren els partidaris de Carles II, denominats reialistes, amb els republicans, encapçalats per Oliver Cromwell. Aquests tenien acorralats els primers a les illes Scilly. Per part seva, els Països Baixos, desitjant mantenir l’aliança que havien forjat amb Anglaterra durant la Guerra dels Vuitanta Anys (per aconseguir la independència), es posaren a favor dels qui es veia clarament vencedors del conflicte, és a dir, els de Cromwell. En aquestes anaven quan la flota neerlandesa va resultar molt danyada en els seus enfrontaments amb la flota reial; el març de 1651, l’almirall neerlandès Maarten va arribar a les Scilly, i se li va ocórrer reclamar als monàrquics els danys soferts en les seves embarcacions i els saquejos de què havien estat víctimes. 

Com era d’esperar, aquells no els van fer cas, per la qual cosa, i ja que la resta d’Anglaterra estava sota el control dels republicans, els neerlandesos declararen la guerra només a les illes Scilly, però quedaren a l’espera. Com sigui que el juny d’aquell any les hosts de Cronwell van guanyar els reialistes, els neerlandesos degueren retirar-se sense haver disparat ni una bala de canó, però sense rebre cap estipendi. 

La realitat era que la declaració de guerra suposava que un regne havia declarat la guerra només a una petita zona d’un altre, situació que comportà que a ningú se li passés pel cap signar la pau, per tant un imaginari estat de guerra seguia vigent fins que l’historiador i president del Consell de les Illes Scilly, l’honorable Roy Duncan, havent-se adonat del fet es va posar en contacte amb l’ambaixada dels Països Baixos a Londres l’any 1985 per esbrinar si era cert que encara seguien en guerra amb les Scilly. Després de confirmar del fet, Duncan va convidar l’ambaixador neerlandès a visitar les illes l’abril de 1986 i allí van signar el tractat de pau. La pau, doncs, va ser declarada 335 anys després de començada una guerra en què no hi va haver cap mort ni es va tirar cap tret.

Tant de bo totes les guerres anessin per aquest camí.