El puig de l’Aguilar és un turó del terme municipal de Sant Miquel de Balenyà, prop de la C-17 i del poble de Tona (amb dos pobles d’Osona) a la vegada, del punt de trobada, cantó esquerre, conegut com les Quatre Carreteres, on hi ha un restaurant i una benzinera. Aquest turó també és conegut com el Serrat de l’Aguilar, que, segons la documentació trobada, ens parla d’un castell.

Anant a la descoberta de l’indret, ens adonem que no en resta cap vestigi en el subsol, a banda que el turó ha estat molt erosionat per les inclemències del temps. No obstant, malgrat aquesta visió ocular de falta de restes arqueològiques, constatem que, a la part de sota, més avall de l’indret d’aquest puig castellar —sota d’una carretera local—, hi ha el mas Aguilar, datat del segle XIV, on es pot observar la reedificació de l’edifici amb elements de construcció antics, molt probablement del castell de què estem parlant.

Mirant la constitució de l’orografia de la plana de Vic (part de la comarca d’Osona antigament coneguda així), podem comprovar que, en el relleu que l’envolta, hi ha tot un seguit de punts estratègics on estan situats els seus castells. Tals fortaleses estan relacionades i comunicades les unes amb les altres. L’estratagema de senyals, segons la documentació —seria el recurs utilitzat per comunicar-se—, faria que entressin en funció un seguit de components de comunicació utilitzats aleshores, com els miralls, el foc, el fum, si el bon temps permetia la visió d’aquets indicadors, o si no, elements auditius com els corns o sons de campana.

El castell del Puig de l’Aguilar (645 m), aquest punt en forma de pujol, es pot veure en línia recta des de la distància més meridional o sud, on s’escau des d’una posició elevada el castell de Montmany o del Figaró (673 m), Vallès Oriental. Està situat dins la serralada del Prelitoral, relleu que separa Osona del Vallès, a prop dels cingles de Bertí, des d’on es pot controlar l’entrada i sortida de l’antic camí natural provinent de Vic pel pas d’un congost, conegut pel mateix nom del Congost.

El cim de Tagamanent (1.056 m) està situat als extrems occidentals del massís del Montseny. Aquest seria l’altre castell, convertit en parròquia en temps posteriors; aquesta construcció defensiva albirava i dominava, des de la seva posició privilegiada, una extensa visió geogràfica del territori. 

El puig de l’Aguilar i Montmany, ambdós, pertanyien al comtat d’Ausona (Osona), i hem de suposar que aquestes dues talaies es convertiren amb el temps, per la seva posició estratègica de control de la contrada, com a referent de seguretat per tal d’avisar la resta de castells, tant del nord com del sud, de tot perill de moviments de tropes enemigues. El comtat d’Osona aleshores aplegava un extens territori sota la seva jurisdicció, que era el que avui coneixem com a comarques; a part d’Osona, s’hi trobaven també el Ripollès, la Garrotxa, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.