Sí, de bon matí i surts a caminar una estona, i mires les vinyes com un mar verd, d’onades verdes també, preciós, sense herbes, llaurades, els ceps ben arrenglerats, emparats, en filferro, amb les fulles al vent, netes, vives, acaronades pel sol naixent i gronxades per l’aire, les redoltes tendres. I bevent de les últimes pluges, les rabasses, a l’ombra dels pàmpols, rústiques i marronoses esquitxades del fang de l’aiguat, algunes formigues hi pugen i en baixen aprofitant les escletxes del tronc, i la pell d’escorça aspra que es deixa anar per airejar la fusta. Els gotims, encara petits, auguren bona collita, la parellada de les terres altes té bona cara, també l’ull de llebre i el cartoixà, i el macabeu, el xarel·lo i les garnatxes faran aixecar el porró amb ganes a les terres més planeres, i allí, al racó de la calma, on la marinada deixa el seu més sublim aire fresc, allí, a l’ombra de l’alzina quasi mil·lenària, asseguts damunt les últimes paques de palla, allí, també se sent el cant del tudó arrullant els petits en la branca més alta del pi.