El 19 de setembre es va commemorar el 50è aniversari del martiri de mossèn Joan Alsina, un capellà nascut a Castelló d’Empúries l’any 1942, missioner a Xile, on, per ser fidel a l’evangeli dels pobres i dels obrers, durant el sagnant cop d’estat del general Pinochet el 1973 contra Salvador Allende va ser detingut, colpejat, torturat i finalment executat.

Per a Joan Alsina el procés social i polític de Salvador Allende era “un mitjà històric de transformació, que podia permetre superar les estructures marginals del país que patien els més desfavorits”.

El comunicat de la notícia de la mort de Joan Alsina va arribar a l’Espanya franquista tergiversat per interès del mateix règim; per tal de tapar la veritat van dir moltes mentides per justificar la seva mort per part dels portaveus de la dictadura. Deien que ja no era capellà. Que era un perillós comunista que atemptava contra les autoritats. Que s’havia alçat en armes. Que havia mort en un enfrontament armat, quan el van abatre perquè havia tirotejat soldats. 

Mossèn Joan exercia el seu treball de pastoral a la parròquia de San Ignacio, de la població de San Bernardo. La seva implicació amb les comunitats obreres el va portar a treballar com a funcionari a l’hospital de San Juan de Dios, on se li va aconsellar que s’amagués, arran del cop d’estat, però com que ell era fidel al seus principis cristians i a favor dels treballadors, no ho va fer i va continuant col·laborant en el seu lloc de treball ajudant els ferits, on el van detenir.

El seu discurs i la seva manera d’actuar, sempre al costat dels més humils i dels moviments obrers i d’esquerres, en la defensa de la teologia de l’alliberament, no li van generar gaires amics entre les classes benestants ni entre la jerarquia eclesiàstica ni, per descomptat, al govern polític del general Pinochet, que tenia el suport dels EUA. Aquest govern va iniciar una repressió contra tots aquells que s’havien significat en la lluita obrera, repressió que Alsina hagué de patir.

El seu assassí, el soldat que el va matar per ordre dels seus superiors, fou un noi de divuit anys que va explicar que Alsina li va demanar que no li tapés els ulls, perquè volia veure-li la cara per poder-lo perdonar. Aquest fet va sacsejar la vida d’aquest jove, que mai no ho pogué oblidar.

Temps posteriors a Osona, i amb l’arribada de les cançons de Victor Jara —assassinat també pels botxins de Pinochet—, saberen les atrocitats que patiren els xilens d’aquella etapa. Els amics de Joan Alsina van lluitar perquè se sabés la veritat. A casa recordo l’existència d’alguns fulls clandestins, provinents de Pax Christi (organització catòlica internacional per promoure la pau, els drets humans i la justícia). Aleshores ja en parlaven.