Un vent suau i frescot anunciava el canvi de temps, les vinyes amb pàmpols grocs i vermells deixaven entrar remolins de fulles a les soques dels ceps, amb algun gotim de raïm dolç que va quedar després de la verema. Les redoltes es van quedant nues i gronxades per l’aire nouvingut del nord, aquells mars verds de vinyes sense fi ara són troncs retorçats aferrats a la terra, aspres, de pell eixuta i trencada pels rigors del temps, arrugats per la intempèrie i plens de terra seca i fang.

Les primeres pluges donen vida i el bosc torna a ser ell, bull la molsa i creixen amb la humitat fong i bolets, mores en els esbarzers regats, enganxats a les voreres de camins, avui dolços sense pols, solitaris i tranquils. Les pinedes canten suau, les alzines omplen els glans, els xops riuen i els pollancres desmaien, les herbes es tornen fresques i els conills hi fan “parada i fonda” abans d’entrar al cau.

Cau l’última campanada i tot es torna calm, discret, amorosit per la penombra, i al cel em fa l’ullet un estel.