Ningú no nega que la intel·ligència artificial pot ser útil en aplicacions de diagnòstic mèdic, d’una predicció climàtica o de prevenció d’accidents, és a dir, de tot allò que pot ajudar a millorar la vida humana, no a desplaçar-la o suplantar-la. El que passa és que s’han gastat molts milions en aquest afer i ara es voldran recuperar a costa de totes les debilitats i febleses de les persones.

Llegia que aquesta tecnologia permetia —a tall d’exemple— descriure des d’un poema romàntic inèdit a l’estil Goethe fins a un treball acadèmic, comparant dos autors que fins ara no s’havien estudiat mai junts. Aquests i altres models ens susciten —com deia una analista— un seguit de preguntes que qüestionen la utilitat real d’aquesta nova màquina, que pugui servir com a ajuda a les persones i millorar a la vegada la vida a escala mundial.

La qüestió que es desprèn de la IA no és si el que diu és veritat o mentida, si s’equivoca molt o poc, sinó que ha assolit una versemblança que no es pot diferenciar d’una conversa real. El seu antropomorfisme (vol dir que se li atribueixen qualitats humanes) ens fa caure en la falsa sensació de realisme, ja que imita a la perfecció la conversa humana.

Cal tenir molt present, i això és important —com diuen els analistes—, que la IA ni sap per què sap el que sap, ni entén el que diu i respon. Respondrà el que hagi après d’un seguit de frases semblants escrites a internet, afegint a la frase una paraula darrere l’altra, seguint criteris de probabilitats per tal de garantir que el que diu tingui sentit. A les persones, davant d’aquest fet, ens obliguen a tenir una formació ciutadana —ara no en disposem— perquè ens pot manipular i confondre amb la informació no contrastada i, per tant, enfront de tal fet, en definitiva, ens portarà a ser més escèptics i menys confiats.

Ens preocupa que, essent la IA una caixa negra, no sabem per què diu el que diu o el que fa, i que no acabi de reproduir les discriminacions —com deia una analista— que es donen de facto en la societat. Perquè si la societat és racista o masclista la IA també ho serà; per altra banda, en no ser autònoma perquè està supeditada a una tècnica i a uns interessos, mai no podrà substituir el nostre judici moral i ètic. 

És una tecnologia que vol permetre a la persona fugir dels mals trànsits i no haver d’enfrontar-nos al que ens fa por, ens amenaça o significa un repte vital, quan la realitat de tot això porta la persona a ser humà, ja que les adversitats formen part de la mateixa vida i, en superar-les, ens fan viure. Les crosses tecnològiques que volem afegir a la nostra vida ens faran petits, febles, incapaços; en definitiva, menys humans.

No podem buscar la salvació a través de la IA, no l’obtindrem. No ens podem separar del que som: éssers naturals, i éssers finits. La fascinació que ens produeix la tecnologia sovint sol anar acompanyada d’un discurs ingenu mal alimentat, sobretot per l’interès de tants diners gastats que busquen la seva rendibilitat amb la vulnerabilitat de la persona
humana.

Ens caldrà un antídot personal per tal de poder sobreviure a aquest repte de la IA que se’ns presenta. Un antídot que ens porti el discerniment (ser capaços de distingir), saber el que estem fent i per què ho fem. El fet que les nostres accions i paraules estiguin dotades d’una orientació —com deia un humanista— ens pot fer diferents a les màquines.